Insults com a reacció!

Quan insultem ho fem com una reacció visceral. Diria que és com quan un animal està encerclat i està en perill que ensenya les seves dents o fa uns crits per intimidar-nos i intentar salvar la seva vida. Si un conductor fa una maniobra que quasi em provoca un accident, la meva reacció i crits envers ell, evidentment no seran gens agradables! Si el meu equip esportiu, sigui de futbol, bàsquet, etc., perd per culpa de l’àrbitre, o a causa d’una jugada malintencionada del contrari amb risc de lesionar els meus ídols de per vida, evidentment no l’aplaudiré i ni molt menys restaré callat. El crit, diria que és una arma de defensa. Ara bé, tinc clar els límits dels insults. És una manera de mostrar la teva educació i respecte envers els altres. Per més raó que tinguis, si ets humà, cal ser intel·ligent i prudent i mostrar-te educat. Ara bé, si la provocació és molt desmesurada, és lògic perdre els estreps! És quan surt l’animal que tenim a dins nostre que diem frases o paraules sense cap sentit. Només ho justifico com un crit instintiu de defensa davant de tanta injustícia soferta. Mai ens exclamem injustament si no hi ha cap raó per fer-ho.