Les eleccions d’ahir

Ja tenen els resultats de les eleccions municipals d’ahir a d’altres pàgines d’aquest rotatiu. Les podem comparar amb les municipals del 2019, en què, des de la perspectiva de tot Catalunya, ERC-Acord Municipal sortí victoriosa de la contesa electoral i obtingué 819.845 vots (el 23,48%. amb 3.107 regidors); Junts assolí 537.463 vots (el 15,39% .amb 2.798 regidors); PSC-PSOE-Candidatura de Progrés, 765.236 vots (21,92%, amb 1315 regidors, més vots però menys regidors); els comuns 302.599 (8,67%, 258 regidors); Cs ,178 330 (5,11%, amb 238 regidors)... A tot Catalunya, ha tornat a guanyar ERC?

A Girona, Junts, amb Marta Madrenas, obtingué 9 regidors; Guanyem Girona-Amunt (CUP), 6; PSC-PSOE-CP, 6; ERC-AM., 4; Cs, 2. Ara ja sabem si l’exconsellera Gemma Geis ha assolit els resultats de Marta Madrenas o si la plataforma de Lluc Salellas li ha passat pel davant i quins han estat els resultats dels socialistes (amb Sílvia Paneque, la candidata amb més anys d’experiència com a regidora) i d’ERC (amb l’ex-senador Quim Ayats al capdavant, que en plena pandèmia passà a governar amb Junts).

A molts pobles de la província de Girona la lluita es preveia molt renyida. Escric abans de saber resultats, és clar, i voldria saber si a Olot Junts ha mantingut la majoria del 2019 (Junts 11; ERC, 5;PSC-PSOE, 3; CUPO, 2) i també a Besalú (8 enfront de 3 regidors d’ERC el 2019) Figueres, Ripoll, Roses... I si a Santa Coloma de Farners ha tornat a guanyar ERC,

A Tarragona i Lleida, Socialistes i ERC, el 2019, empataren a 7 regidors cadascuna; Junts a Lleida obtingué 6 regidors i, a Tarragona –on també entraren 2 regidors de la CUP-Amunt–, 3; Cs, 4 a Tarragona i 3 a Lleida; els Comuns i PP, 2 a cada lloc. Quina hauran estat els resultats d’aquestes capitals de província?

A Barcelona, cap i casal de Catalunya, la lluita es presentava aferrissada entre els Comuns (Ada Colau), Junts (Xavier Trias, que n’amagava les sigles), els socialistes (Jaume Collboni) i ERC (Ernest Maragall). Recordem que el 2019, Maragall va guanyar les eleccions per 14.833 vots davant de Colau (tots dos amb 10 regidors), però aquesta, pogué pactar amb els socialistes de Collboni (8 regidors) gràcies al partit de Manuel Valls «Barcelona pel canvi» i Cs, que havien obtingut 6 regidors, mentre que Junts n’havia assolit 5 i PP, 2.

Des del 22 que han sortit enquestes; El Nacional donava guanyador Maragall, seguit de Collboni, Colau i Trias el 22-V-2022; El Periódico projectava un empat tècnic entre Maragall i Collboni seguits de Colau i Trias, per aquest ordre (26-VI-2022); l’Ara feia guanyador Collboni (7-11 regidors) i calculava un empat tècnic entre Colau, Collboni i Trías a 6-9 regidors (8-I-2023); La Vanguardia donava Trias coma guanyador amb 12 regidors amb empat tècnic a 10 entre Collboni i Colau (14-I-23); El Periódico oferia com a guanyador Trías (11 regidors) seguit de Collboni (10), Colau (9) i Maragall (8) el 20-I-23; El Mundo proposava un empat tècnic a 9-10 regidors entre Trias i Collboni, seguits de Colau (9) i Maragall (7-8) (donava possibilitats a Vox, però no a Cs, CUP ni Valents, que és el residu del partit de Manuel Valls); Mestroscòpia, per a 20 Minutos, donava la victòria a Collboni (10-11 regidors) seguit per Trias i Colau (9 regidors); Maragall aconseguia 6-7 regidors; PP, 3; la CUP, 2; Vox fregaria el límit, entre 0 i 2. La Razón donava la victòria a Collboni (11 seients), seguit d Trias (10), i de Colau i Maragall amb 8 (24-IV-23). Finalment, l’Ara, el passat 30-IV, posava davant Colau en una mena d’empat amb Collboni (entre 7 i 10 escons), seguits de Trias (6-9) i de Maragall (5-8). Totes les enquestes esmentades assignaven de 2 a 5 regidors al PP i a la CUP (menys la d’El Mundo) i de 0 a 5 per a Vox. Cap no donava seients a Valents.

Així les coses, és obvi que per a Barcelona, i per a molts altres llocs, ha arribat l’hora dels pactes. Ahir es van apuntar tendències, els dies que vindran s’estructuraran pactes i governs. I tot, amb la vista posada a les properes eleccions generals. Ja sabem que els poders fàctics de la dreta de l’Estat, amb el recolzament del PP (89 escons) i Vox (52 escons), no volen repetir el resultat de les passades, les del 9-XI-2009, en què Pedro Sánchez, al capdavant del PSOE (120 escons), pactant amb UP (35) aconseguí la investidura amb 177 parlamentaris –els esmentats més PNB (6), Més País-Compromís (3), Nueva Canarias (1), BNG (1) i Teruel Existe (1)– gràcies a l’abstenció d’ERC (13) i d’EH-Bildu (5), vist que 165 diputats van emetre un vot negatiu –PP (88), Vox (52), Cs (10), Junts per Catalunya (8), CUP (2), UPN (2), CC (1), Foro Asturias (1) y PRC (1)–. i ha pogut governar sense majoria absoluta (és a 176 diputats) amb un govern de coalició, però amb dos partits catalans a la contra (Junts x Cat i la CUP).

I aquesta hora dels pactes demanarà perspicàcia i generositat. Des el punt de vista estatal, les darreres disputes entre Unidas Podemos (UP) i Sumar de Yolanda Díaz, per exemple, impedeixen que les dues formacions arribin a un acord per concórrer plegades a les pròximes eleccions. Segons la darrera enquesta de 40dB per a El País o la Cadena SER, si es presentessin per separat, Unidas Podemos passaria de 35 escons a 11; seria una gran patacada. En canvi, Sumar, aconseguiria 27 diputats. És a dir, l’esquerra arreplegaria més diputats que els que actualment té Podem, concretament 38. Tanmateix, encara aconseguirien més representants si Podem participés en el projecte de Sumar. En aquest cas, obtindrien 55 diputats. Així doncs, la diferència entre anar junts o separats és de 17 diputats (55/38). Sigui junts sigui separats, l’espai de l’esquerra espanyola milloraria els resultats del 2019. Dels 35 escons del 2019, aspirarien a 11 i 27, en cas d’anar separats, i 55, si anessin plegats. I això repercutiria tant al PSOE com al PP (la dreta ja no es veu la victòria tan a prop). També a casa nostra les relacions entre Junts, Comuns, ERC i PSC-PSOE necessitaran perspicàcia i generositat en moltes ciutats i pobles de Catalunya. Les actuals tensions, sobretot entre partits independentistes, a banda de dur els partits pel pedregar, cada cop són menys acceptades pels electors.

Subscriu-te per seguir llegint