Opinió | Josep Baella Isanta / Girona

Obra poètica

Obra atribuïda a la gran mística i escriptora hispànica Teresa de Jesús. El primer que sobta de la prosa castellana de Teresa de Jesús és la infinitat de catalanismes que hom hi pot detectar. Estudis de l’Àlex Sendra, emprant la guia de mots castellans mal traduïts del català, en comparar l’original català del Tirant lo Blanc amb la seva traducció castellana, demostren que gran part de les obres catalogades com a pertanyents al Siglo de Oro espanyol, foren redactades originàriament en català. 

«Tirant lo Blanc n’és un exemple. Fins al 1873 va passar com a obra anònima castellana amb el títol de Tirante el Blanco. En aquest any es va presentar un exemplar de l’edició de Barcelona del 1497, escrit en català que, miraculosament s’havia lliurat de la foguera».

En el llibre de baptismes de Gotarrendura, llogaret d’Àvila on representa que va néixer Teresa Sánchez de Cepeda y Ahumada el 28 de març de 1515, hi falten els 34 primers fulls. I curiosament també falta el llibre «petit» al qual es remet des del llibre de baptismes per a informacions complementàries. I els testimonis del procés de canonització de la santa van dir sempre que era filla «d’hidalgos» i, acte seguit, tots el biògrafs buscaren els seus orígens nobles... El pare Lorenzo de la Madre de Dios inventà literalment al 1618 un arbre genealògic de Teresa a instàncies del pare Gracián (Pep Mayolas).

Teresa d’Àvila no fou mai abadessa. La història oficial ens la presenta com a «priora» en allò que s’ha de considerar una solució d’emergència del provincial dels carmelites per fer-li reformar el seu convent d’origen, el de la Encarnación d’Àvila. Per a la tradició catalana, en canvi, Teresa de Jesús, sí que fou abadessa i doctora. Existeix un quadre a l’oli del segle XVIII, d’autor desconegut, amb la llegenda: «S. Theresa abadesa, i màrtir».