Sánchez reacciona per sorpresa

Quan encara els partits polítics estaven analitzant els resultats electorals, va saltar la sorpresa. Pedro Sánchez anuncià eleccions per al proper 23 de juliol.

A corre-cuita tothom va haver de reaccionar i dir-hi la seva. Fins i tot Feijóo semblava descol·locat en la seva compareixença, perquè la bona nova l’agafà amb el pas canviat.

El president s’ho juga tot a una carta. Avança les eleccions mig any. I quines poden ser les causes? Soc dels que penso que els socialistes no donen les eleccions per perdudes. Amb aquest anunci obliga a les forces radicals d’esquerra a posar-se d’acord i presentar-se tots plegats sota la plataforma Sumar de Yolanda Díaz.

És evident que la divisió de les forces d’esquerra fou letal el proppassat diumenge tant a la Comunitat Valenciana com a la mateixa capital. El PSOE va aguantar bona part dels seus resultats de fa quatre anys, però l’esquerra es fragmentà i fins i tot restà fora de moltes institucions.

Pedro Sánchez sap que Unides Podem des del govern li ha fet molt mal. I abans de trencar amb els seus socis ha preferit anar a les urnes. Les discrepàncies contínues no ajudaven al bon govern.

Els barons socialistes que s’han vist desplaçats podran fer encara campanya amb el càrrec en funcions i això pot tenir una certa repercussió a favor, atès que les seves figures no s’han vist lesionades, sinó que han estat els seus socis que no han aportat els vots necessaris per tal de poder governar.

Un altre factor que possiblement també ha influït en la decisió de Pedro Sánchez és que la majoria de càrrecs del PP necessitaran de Vox per tal de conformar governs. I ja se sap que la ultradreta encara fa por en alguns sectors de la societat.

I mentrestant, el PP ha fet un salt endavant i, a part de la Comunitat Valenciana, governarà Extremadura, Balears i Aragó. És un gran resultat sense cap mena de dubte i més quan ha aconseguit l’alcaldia de totes les capitals andaluses. I això representa una hegemonia mai no vista pels socialistes andalusos, que pateixen una crisi alarmant i que pot influir molt en els resultats de les properes eleccions generals.

Si el PP s’imposà a l’Estat espanyol, a Catalunya el PSC recuperà moltes alcaldies importants com les de Lleida o Tarragona, tot desbancant ERC. Els socialistes han estat els més votats i el seu pes serà molt important a l’hora dels pactes. A Barcelona, la victòria de Trias no li garanteix l’alcaldia, per la qual cosa Collboni intentarà un pacte amb els Comuns i vés a saber si sortirà algun vot de l’oposició de les forces no independentistes. Les negociacions seran frenètiques i fa quatre anys la victòria de Maragall no li serví per a presidir l’Ajuntament.

A Xavier Trias li correspon moure fitxa i és un dels personatges de la nit electoral. La seva campanya a l’estil convergent fou molt valorada pels electors. Al costat d’ell, podríem parlar d’altres líders socialistes que s’imposaren per àmplies majories absolutes sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. Cal destacar també el gran resultat de García Albiol a Badalona. La seva crida al badalonisme, tot allunyant-se dels partits polítics li donà un èxit sense precedents.

A les comarques gironines els socialistes recuperen feus com Palafrugell, Lloret de Mar o Blanes. I al cap de setze anys s’imposaren a la capital gironina, malgrat que tothom parla ja d’un possible pacte entre Salellas i Junts. A les zones rurals els exconvergents continuen hegemònics i dues grans victòries foren les de Miquel Noguer a Banyoles i la de Jordi Masquef a Figueres. Per la seva banda, ERC va patir derrotes que fan mal com les del candidat gironí a la plaça del Vi o l’alcaldessa Lladó a la capital de l’Alt Empordà.

Tothom farà les seves explicacions per tal de justificar un determinat resultat, però no hi haurà massa temps per reflexionar, perquè Pedro Sánchez ha sorprès tothom amb una nova convocatòria electoral.

Subscriu-te per seguir llegint