El 656 vots del canvi

Girona ha votat canvi. Aquesta és possiblement la màxima amb la qual estaríem tots d'acord. El problema arriba quan s'analitza què vol dir «canvi» i com s'ha d'aplicar d'acord amb la configuració del pròxim ajuntament. Els ciutadans han donat la màxima confiança a Sílvia Paneque (PSC), que ha guanyat les eleccions amb 656 vots de més, i a Lluc Salellas (Guanyem). Tenen vuit regidors cadascú i tots dos volen ser alcaldes. Han aconseguit deixar enrere el govern anterior; Gemma Geis (Junts) ha passat de nou a sis representants i Quim Ayats (ERC) n'ha perdut un i ara en té tres. Deixant a banda si la situació agrada més o menys, la realitat és la que és i tots ells han de jugar la partida amb les cartes que diumenge els van donar els ciutadans.

Paneque ha obtingut dues victòries: guanyar les eleccions i passar al davant de Lluc Salellas, després que vuit anys enrere Guanyem avancés el PSC per sorpresa de tothom. El 2019 la socialista va passar de quatre a sis regidors, un creixement calcat al de la plataforma auspiciada per la CUP, i per segona vegada va quedar per darrere. Ningú podrà dir que la candidata i el seu partit no tenen paciència, no fan feina de formigueta recorrent la ciutat i parlant amb els veïns o no percebent els sentiments dels ciutadans, però després d'haver superat les dues primeres barreres, ara s'enfronta a la tercera i més complicada: arribar a l'alcaldia, perquè aquest empat en regidors li dona moltes ales a Guanyem i diversos arguments a Junts. Tot i això, Paneque té la carta que li ha donat guanyar les eleccions i, per tant, s'assegura l'alcaldia si ningú més és capaç d'articular un acord alternatiu que sumi majoria absoluta; pot buscar un pacte d'esquerres a tres bandes, tot i que és gairebé impossible, o bé, intentar-ho només amb Guanyem.

Les propostes de Guanyem

Lluc Salellas també ha fet la feina. Ha portat la plataforma que encapçala dels tres regidors i un 9,28% de suport el 2011, als vuit actuals amb un 23,31% dels sufragis. Malgrat haver perdut el duel amb Paneque i sense entrar en els interessos i canvis de cromos dels partits a escala catalana, pot semblar que ho té millor per ser el pròxim alcalde. Passar de la CUP a una plataforma més aburgesada li ha funcionat. Se'n va adonar el 2019 i ho ha repetit amb èxit el 2023. Els 656 vots de distància li fan mal, però l'empat en regidors i el fet que amb Junts suma majoria absoluta -la candidata ha parlat sempre de «govern independentista»-, li posen les coses una miqueta més fàcils. Pot proposar dos anys i dos anys al PSC i pot demanar el suport de Geis per ser l'alcalde tot el mandat, malgrat que té pocs cromos a oferir.

Els perdedors de les eleccions són Junts i Esquerra. Els primers, igual que PSC i Guanyem, van olorar una demanda de canvi a la ciutat. Segons expliquen, els sondejos els donaven mals resultats i asseguren que per aquesta raó van decidir canviar la candidata, però van optar per una persona molt desconeguda per la ciutadania i posteriorment per una altra que gairebé era tan desconeguda com la primera. El canvi suggerit pels mateixos que manaven no va convèncer als electors que potser estaven massa marejats amb tant de canvi de cares. El grau de coneixement d'un candidat en unes eleccions locals, encara que siguin d'una ciutat com Girona, és tant o més important que tenir un bon projecte o unes sigles determinades i per molt competent que pugui ser el cap de llista o l'equip escollit, no hi ha cap garantia d'èxit.

Arrossegat per la marca

Finalment Esquerra. És cert que ha obtingut mals resultats a tot Catalunya i possiblement Quim Ayats s'hagi vist arrossegat per una marca que fa uns mesos semblava que el podria ajudar. Vendre «canvi» quan tu personalment has format part d'un govern que patia desgast, és un pèl complicat. ERC va quedar fora de l'Ajuntament el 2011 i quan va aconseguir tornar a entrar-hi, el 2015, ho va fer amb quatre regidors, que va mantenir el 2019. Ara n'ha perdut un i no pot ser determinant en les converses perquè per si sol, no donaria estabilitat a cap grup.

Passaran moltes coses d'aquí al 17 de juny, data de constitució dels ajuntaments, i el «canvi» que ha votat Girona serà analitzat i argumentat de mil maneres diferents, en funció dels interessos, les necessitats i el prisma a través del qual es llegeixi la realitat. I, passi el que passi, tot serà vàlid, per molt incomprensible que ens pugui semblar.

Subscriu-te per seguir llegint