La nostra Rambla

M’han parlat d’un tema que m’ha deixat un xic pensatiu; segons diuen de la Placa de la Independència, coneguda, també, per la Plaça dels Cinemes, d’ençà que aquests s’han anat tancat, s’està convertint en el lloc de reunió del jovent en detriment del que, al decurs de molts anys, venia ocupant La Rambla.

Per a les i els, que ja tenim una edat, la Rambla de Girona va esdevenir un lloc important de la ciutat a la nostra jovenesa, ja que moltes i molts, a través dels nostres passejos sota l’ombra dels vells til·lers, vàrem gastar-hi un munt de sabates en el nostre caminar amunt i avall; mentre ens anàvem fixant, en aquell noi, elles, i al revés, nosaltres, compartint una mútua atracció; un fet que, sovint, donava peu a la formació de parelles, de les quals en solien sortir sòlides relacions.

I no tan sols érem el jovent, que hi passejàvem, també persones més madures que, a la sortida dels cinemes o un cop acabat un partit del futbol local, aprofitaven per anar fent els seus comentaris, amb d’altres passejants, que s’hi anaven trobant. 

Som conscients que avui tot ha canviat, sobretot el món del jovent, i la nostra Rambla va restant un xic òrfena; però, encara, som molts els gironins, que en guardem records molt preuats i seguim anant-hi.

 És el meu parer.