Apunts electorals gironins

1El PSC guanya clarament a Girona: Un partit ha guanyat les eleccions municipals a Girona (PSC), un altre ha obtingut uns bons resultats (Guanyem/CUP) i dos han perdut clarament (JxCat i ERC). Els socialistes han estat la força més votada amb 521 vots més que fa quatre anys. La resta de partits han perdut vots. Guanyem, tot i aconseguir dos regidors més gràcies a la llei d’Hondt, ha rebut 323 sufragis menys que fa quatre anys. Els dos grans derrotats han sigut els partits que han governat aquest últim mandat: JxCat ha perdut la meitat dels vots (ha passat de 13.435 a 6.949), una barbaritat, una derrota en tota regla. I ERC, malgrat el suport públic de l’exalcalde Quim Nadal, també ha perdut la meitat dels vots aconseguits el 2019.

2. L’alcaldia de Girona: Després d’haver derrotat els dotze anys de puigdemontisme, el més probable és que Sílvia Paneque no pugui ser l’alcaldessa de la ciutat. Els missatges postelectorals apunten una aliança Salellas-Geis, «a fer coses estranyes», segons definició de Xavier Trias (Junts), malgrat tot el que s’hagin dit durant la campanya. L’amnèsia forma part de la política. Salellas no vol que li passi el tren de l’alcaldia i Geis, com la majoria dels que han tastat la política, no contempla tornar a la Universitat si pot ser vicealcaldessa de l’Ajuntament. Per això, ha oblidat la seva proposta de donar l’alcaldia a la llista més votada. I Salellas declara que «un acord PSC/Junts seria una estafa», però no un Guanyem/Junts. Puigdemont, que sempre ha sigut antisocialista, com correspon a una persona de la dreta tradicional, ja va expressar diumenge el seu desig que «la ciutat pugui tenir alcaldia i govern independentista», oblidant que ell va tenir uns governs tranquils pactant pressupostos amb el PP.

3. Madrenas té problemes de comprensió lectora: L’encara alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va escriure dilluns que «la ciutadania de tot Catalunya ens ha donat un missatge ben clar... Ara, les forces independentistes tenim l’oportunitat de rectificar, trobant les fórmules per teixir una estratègia conjunta a Madrid». Pel que es veu, els problemes de comprensió lectora dels alumnes catalans no són cap novetat, venen de lluny. Home, benvolguda Marta, els electors han castigat de debò la teva gestió a Girona. Amb l’ajut inestimable de la nova candidata, Gemma Geis, heu aconseguit una fita històrica: per primera vegada des de la recuperació de la democràcia municipal, any 1979, el vostre partit (tingui la denominació que tingui) no és la segona formació política de la ciutat. Heu sumat menys percentatge de vots i menys vots totals que els que va obtenir CiU en aquella històrica derrota del desaparegut, i bon amic meu, Salvador Martí, l’any 1995 (per cert, ell va tenir la dignitat de no prendre possessió de l’acte de regidor). Aquest és el missatge, no n’hi cap més. La resta és tornar a la política del megàfon dels anys del procés.

4. El joc brut de l’advocat de Puigdemont: Des de l’entorn de Puigdemont van enviar un avís a Sílvia Paneque el mateix dia de les eleccions. Un digital inclassificable, Theobjective.com, publicava un reportatge amb aquest títol: «Tú al PSC y yo a Vox: la candidata socialista a la alcaldía de Gerona tiene un primo como rival», referint-se al diputat de Vox Alberto Tarradas Paneque, que es veu que és fill d’una cosina de la cap de llista del PSC. Gonzalo Boye, advocat, assessor i home de confiança de Puigdemont, va tuitejar el tema, amb aquest comentari: «Todo queda en familia... el primo que montaba pollos en Bruselas». Es veu que per a Boye, condemnat per participar en el segrest de l’empresari Emiliano Revilla i processat en un cas de narcotràfic, no un cosí seu, sinó ell, Sílvia Paneque és responsable de la vida personal d’un cosí de segon grau.

5. Torna en escena el caciquisme de Quim Torra: Com que té poca feina i viu molt folgadament, Quim Torra també hi ha ficat cullerada amb un tuit amenaçador i sectari: «Com a gironí d’adopció, em nego a considerar aquesta fatalitat que ens cauria a sobre. Girona ha votat independència, doncs que hi hagi un alcalde independentista». Quim Torra encara és més antisocialista que Puigdemont. El mou el mateix objectiu que l’aliança PP/Vox: que no governin els socialistes. O pitjor encara: per a ell hi ha catalans de dues classes, uns poden governar i els altres no. Fa quatre anys, ell, amb la col·laboració de la seva germana i la seva cunyada, va boicotejar un acord entre JxCAT, el PSC i Independents per la Selva a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. I se’n va sortir. Ara, hi torna. Caciquisme carlí de la dreta catalana més carca.

6. Els discursos de Feijóo, Aragonès, Salellas i Geis: Núñez Feijóo: «Sánchez o España». Pere Aragonès: «Un front democràtic per defensar Catalunya». Lluc Salellas: «Un govern sobiranista». Gemma Geis: «Un alcalde independentista». Cap diferència, discursos buits de contingut, populistes i sense cap ideologia. La pàtria sempre la pàtria, molt ranci. Apel·lar a Espanya, Catalunya o la independència equival a no dir res més que a aspirar al poder pel poder. S’autoalimenten i n’obtenen rèdit. El PP va aconseguir que ETA capitalitzés gran part del debat de la campanya de les municipals. Resultat: Bildu i PP van ser els únics partits que van millorar resultats a Euskadi.

7. L’extrema dreta catalana, sense màscares: Fa molts anys, Francisco Álvarez Cascos, quan era secretari general del PP, es va vantar de la desaparició de l’extrema dreta espanyola per haver-la integrat dintre del seu partit. I així va ser, fins a la irrupció de Vox. A Catalunya els diferents partits nacionalistes no se n’han vantat mai d’integrar l’extrema dreta catalana, perquè, segons la versió oficial (falsa) aquí tothom és d’esquerres, però haver-n’hi, n’hi ha hagut sempre, i molta. Ara, una petita part d’aquesta extrema dreta ha sortit a la llum pública sense màscares amb aquesta Aliança Catalana que ha guanyat a Ripoll amb els vots que fa quatre anys tenia JxCAT. Les coses, clares i la xocolata espessa.

Subscriu-te per seguir llegint