Enrocament i dèficit democràtic

Quan s’albiraven les recent celebrades eleccions municipals vaig escriure diversos articles en aquests pàgines d’opinió de Diari de Girona. Així, els dies 21 i 28 de gener en vaig publicar dos sota el rètol de «Girona encara les municipals amb voluntat de canvi», com així ha estat, per concretar-lo, setmanes després, en la persona de Sílvia Paneque (PSC), la guanyadora dels comicis. Que la socialista ho fes de manera indiscutible, no ha estat suficient per deixar-la fer, sinó ben al contrari: ha estat qüestionada des de la CUP disfressada amb el nom de Guanyem Girona i des de JxCat. Això no obstant, el resultats electorals s’ha de saber llegir. Tampoc a Figueres els perdedors ho varen entendre ara fa quatre anys i així els ha anat als quatre partits que fins ara integraven el seu govern municipal: en Jordi Masquef (JxCat) s’ha emportat la majoria més gran d’aquesta etapa democràtica després de que una aliança antinatural li pispés l’alcaldia l’any 2019.

Ara mateix, a la ciutat de Girona es dona un enrocament al voltant dels resultats electorals de fa una setmana: per una part, tothom vol ser alcalde o així m’ho sembla; per l’altra, tothom està disposat a fer el pallasso al servei d’un únic i compartit objectiu que consisteix en no deixar que la guanyadora, Sílvia Paneque (PSC), arribi a l’alcaldia. El dèficit democràtic és enorme, singularment en Guanyem (on s’amaga la metafísica CUP) i en JxCat (tot i haver rebut una castanya de les grosses). Hi ha qui, des de fora i sense cap suport electoral, malda per fer alcalde en Lluc Salellas (CUP). Retorna el tot s’hi val propi dels mal perdedors. Per una banda, Joan Matamala, llibreter mimat per JxCat des de l’Ajuntament en detriment d’altres llibreries locals i germà d’en Jami Matamala, que bones notes econòmiques va treure quan l’alcalde Carles Puigdemont, segons que ha publicat el digital Crónica Global, i per l’altre, l’anomenada Coordinadora Antimonàrquica de Girona que, segons El Punt/Avui, vol que el fill d’en Tià Salellas i «tete» d’en Benet Salellas (CUP) sigui l’alcalde de Girona amb l’advertiment un tant molt feixista de que si alguna formació dona suport a Paneque «serà expulsada immediatament de la Coordinadora», donat que considera una «mala notícia» que els socialistes hagin guanyat, una valoració que només pot fer uns colla de replegats curts de gambals. Es tracta de democràcia, paios!

Retorno a l’objectivitat que atorguen els números per dir que el PSC de Sílvia Paneque, llicenciada en Ciències Químiques, va obtenir vuit regidors, 8.644 vots, el 25,22% percentual i va guanyar en nous barris de la ciutat. Lluc Salellas va aconseguir també vuit cadires, però menys vots que la candidata socialista (7.988), menys percentatge (23,31) i va guanyar en només quatre barris. Igualats en regidors, sí, gràcies a la regla del 5% mínim per aspirar a entrar en el procediment de repartició d’escons i al senyor d’Hondt; però no igualats en vots, en percentatge i en victòries per barris. Guanya Paneque. És la foto finish de la jornada electoral; no n’hi d’altre, a menys que es vulgui enganyar a la població. Això no obstant, també cal anotar el resultats obtinguts pels dos grups polítics que han vingut conformant el govern municipal de Girona. Per un costat, JxCat, aquesta vegada amb Gemma Geis al front, que ha obtingut una davallada electoral que és per emmarcar: Passa de nou regidors a sis, guanya solament en set barris i perd 6.484 vots. Ara tenen sarau intern, però Geis sembla voler fer la guitza a la guanyadora Paneque. No sap perdre, i menys fer-ho amb elegància democràtica. Hom confia en què persones d’ordre com ara el doctor Xavier Aldeguer, la periodista Núria Riquelme, l’advocat Lluís Martí i fins i tot Maria Àngels Planas la facin entrar en raó: JxCat no pot votar al «comunista» (així anomenen Salellas els juntaires). Una cosa és fer l’ase plegats en matèria independentista i altra molt diferent és sumar ous amb carbasses amb un reg de sang de llangardaix, que és de color verd llima intens endemés de freda. No poden anar uns liberals de centre-dreta amb una colla de «pijoprogres» que volen fer la revolució pendent mentre són votats en el barris més distingits de Girona. I d’ERC i del seu candidat Quim Ayats no cal dir res: la nit electoral fou un vetlla del difunt, com a JxCat. Van anar-se’n a can Pistraus pel daltabaix patit. En el conjunt de Catalunya, el republicans han perdut en números rodons quatre-cents mil vots pels cinc-cents mil del PSOE a tot Espanya. Ja està tot dit. Que JxCat ni ERC no ens vinguin ara a proposar un govern independentista o sobiranista, doncs a Girona han sortit escaldats del tot, i que no s’incorpori maliciosament el Guanyem-CUP a aquest grup, perquè té d’independentista el que jo tinc de xinès. No fotem.

No hi ha bona salut democràtica si els líders polítics, en aquest cas municipals, es dediquen a alterar la realitat constatada de la voluntat ciutadana expressada a les urnes. Sempre hi haurà gent com la senyora del grup «Girona m’enamora» de Youtube que, no havent-li agradat la sentència donada per les urnes, s’ha donat de baixa del mateix en un acte de rebequeria infantil. Gent que no sap qui són. En el fons i en les formes no deixen de ser fills d’en Franco tot i no saber-ho. La democràcia és més saber perdre, que no pas saber guanyar. I un creu saber que amb les dades a la mà, res no hauria de fer-se per evitar que Paneque i el PSC liderin la ciutat de Girona els propers quatre anys. Ho pot fer en solitari o en companya, però les urnes han decidit que ella sigui l’alcaldessa. Les línies vermelles, altrament anomenades «cordó sanitari», les posa l’elector i no pas els partits polítics des de les seves seus centrals... ni que estiguin a Waterloo, que aquesta és una altre. Els enrocaments en la veritat de cadascú són democràticament molt perillosos. Sobretot quan no s’assumeixen responsabilitats a nivell personal, com ara Geis, per haver-ho fet tan malament.

Subscriu-te per seguir llegint