Urbanitat i amabilitat

No llegireu en aquest article l’afirmació que tenim una joventut molt mal educada. La falta d’urbanitat és transversal i no coneix d’edats ni de condicions socials. Potser és que em faig gran, però un té la sensació que vivim envoltats de persones que, en el millor dels casos, es comporten amb un cert autisme amb la gent que es creua o que s’hi relaciona de manera puntual. Des dels joves que diuen no saber tractar de vostè –cosa que s’aprèn en deu minuts– als jubilats que es colen als supermercats. No és cosa d’edats, repeteixo. I sembla que la post pandèmia en ha tornar a tots menys amables.

Fa uns dies, creuant el Pont de Pedra, em vaig adonar que jo tinc automatitzat el gest de baixar de les voreres estretes primer, sigui qui sigui la persona amb la que em creuo. Ho faig de manera natural. Però aquest dia em vaig adonar que només en aquell curt tram, vaig baixar quatre cops d’una vorera, que per cert és molt alta, sense que cap dels que em vaig creuar fes el més mínim gest recíproc.

Antigament hi havia hagut l’assignatura d’urbanitat. Un manual de pràctiques per a fer la vida més amable –sí senyor, no senyora, per a servir-lo– que ara estan ja molt tronades. Però, entre poc i massa. Perquè és lamentable veure com s’ha perdut el costum de cedir el pas a les portes –és igual el sexe de qui ens acompanya–. La regla d’«el burro va davant» ja és història, es fa servir més el «m’entens?» que no pas «m’explico?», es respon amb un «què?» sec que fa mal a les orelles... Els que som de poble tenim el costum de saludar a tothom pel carrer, siguin coneguts o no. Doncs, no. N’hi ha que no et tornen la salutació. Per sort, si porten gos, al menys l’animal mou la cua si li dius alguna cosa.

Jo crec que no cal una assignatura d’urbanitat, perquè urbanitat és amabilitat i una mica de sentit comú. La cosa val per totes les edats. Em fa l’efecte que la societat s’està animalitzant.

Cedir el seient a l’autobús o el tren a gent gran ha estat substituït per mantenir converses en veu alta amb el mòbil o obsequiar als viatgers amb pseudomúsica per a curts de gambals. Vull creure que a alguns els fa vergonya ser una mica amables. No progressem en la bona direcció. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint