La «fatalitat», segons Quim Torra

Qui va ser president de la Generalitat, actualment instal·lat a Girona en la seva condició d'ex, Quim Torra, va opinar a Twitter -on si no?- sobre la possibilitat que Sílvia Paneque sigui la nova alcaldessa de Girona. «Com a gironí d'adopció em nego a considerar aquesta fatalitat que ens cauria a sobre. Girona ha votat independència, doncs que hi hagi un alcalde independentista. Ara que tots els partits demanen unitat independentista, doncs molt bé, comenceu per Girona», és el missatge que va penjar a la xarxa. Com és natural, va tenir respostes a favor i en contra; alguns usuaris li van comprar la seva petició i altres li van recordar que és que qui ha guanyat les eleccions qui ha d'encapçalar l'Ajuntament els pròxims quatre anys. Em vaig preguntar si Torra coneix Sílvia Paneque més enllà de la seva feina a l'Ajuntament i al Parlament de Catalunya. Vaig pensar que potser té arguments que els que seguim l'actualitat de Girona no som capaços de veure, per poder concloure que seria una fatalitat que Paneque fos alcaldessa. Conec la tasca política de tots els caps de llista que han aconseguit representació a la ciutat i de cap d'ells m'atreviria a opinar que seria una fatalitat que arribessin a l'alcaldia.

El problema de Torra no és la seva opinió, que com tothom té tot el dret a expressar-la, sinó les formes i les justificacions, més aviat escasses, que usa per arribar a arguments com el d'aquesta setmana. L'expresident no sap si Paneque seria o no una bona alcaldessa; de fet no ho sap ningú perquè mai ho ha estat. El que no li agrada és el seu color polític. La «fatalitat» no vindria perquè consideri que la candidata és més o menys competent. La «fatalitat» es produiria perquè és socialista. I no és la primera vegada que Quim Torra actua mogut per l'animadversió a les sigles PSC.

Fa exactament quatre anys va intercedir per trencar el pacte que s'havia forjat a Santa Coloma de Farners, d'on és originari. El dia de la constitució de l'Ajuntament estava tot preparat per fer alcaldessa a la candidata de Junts, amb un govern amb els Independents de la Selva i el PSC. Torra no volia els que aleshores l'independentisme anomenava «els del 155» -ara ja pocs utilitzen l'expressió- governant el seu poble natal. Doncs entre ell i familiars seus van aconseguir que el pacte es trenqués el mateix dia del ple, obligant a aturar-lo a mig fer i a reprendre'l hores més tard, per forçar un nou acord amb ERC que enviava els socialistes a l'oposició. L'estratègia va fer que l'alcaldia fos dos anys per Junts i dos per als republicans, que havien estat els guanyadors de les eleccions. Torra preferia perdre l'alcaldia mig mandat, que deixar que el PSC governés.

L'expresident de la Generalitat demana un alcalde independentista perquè «Girona ha votat independència», el que vol dir que Junts, amb ERC o sense, fes alcalde a Lluc Salellas, cap de llista de Guanyem. Curiosament, tot el contrari que demana el seu company de partit i guanyador de les eleccions a Barcelona, Xavier Trias: «Espero que [Ada Colau] no tingui l'atreviment de fer coses estranyes perquè hauria d'haver après que això no funciona». Encara que sovint no ho sembli, Trias i Torra són del mateix partit, i utilitzen arguments totalment contradictoris per aconseguir el que persegueixen. Fer el que Torra reclama a Girona, serien «coses estranyes» i deixaria fora de l'alcaldia a Trias a Barcelona. I si es fes el que Trias vol a la capital catalana, hauria de passar a Girona tot el contrari del que desitja Torra.

És el perill d'aquests quinze dies llargs que separen les eleccions de la constitució dels ajuntaments. Tots els partits llancen els missatges que els interessen a escala local i tots ens volen fer creure que les decisions es prendran a aquest nivell. En realitat, però, el que acabi passant en llocs clau es decidirà en despatxos de Barcelona, on es jugaran les partides i es posaran totes les cartes sobre la taula. Serà aleshores quan veurem a on guanya Torra i a on Trias.

Subscriu-te per seguir llegint