La feina que ve

S’imaginen tenir com a company de feina un robot? En un futur no tan llunyà, treballarem en professions que encara no existeixen i veurem com altres oficis tradicionals desapareixen o queden reduïts a una expressió mínima com els administratius, els caixers de supermercat, alguns xofers, alguns cambrers, els vigilants de seguretat, els teleoperadors de primer nivell...

El temor a la destrucció de llocs de treball vinculada a la introducció de les màquines no és una cosa nova. Al començament del segle XIX, un moviment (el ludisme), encapçalat per artesans anglesos, es va rebel·lar contra els nous invents que portava la industrialització, com la màquina de filar industrial, que amenaçava de deixar-los sense feina. Els ludites van destruir màquines i van provocar incendis a les fàbriques, però no van aconseguir frenar l’avanç imparable de la industrialització.

La tecnologia ha esdevingut un factor definitori de la reordenació actual del món. A la geoeconomia i la geopolítica s’hi uneix avui la geotecnologia. L’abast de tecnologies com ara la intel·ligència artificial, el 5G, els semiconductors, la computació quàntica, la biotecnologia o l’internet de les coses ha originat una pugna per estendre infraestructures, sistemes i estàndards, però també principis i un model de societat i d’Estat. Les noves tecnologies desborden la dimensió industrial-econòmica i entren de ple en el camp de la seguretat i la defensa, els serveis públics, la informació, els mitjans de comunicació i el funcionament de les democràcies. Els Estats, els individus i les empreses es veuen igualment afectats per la revolució tecnològica en marxa.

Es pronosticava des de feia temps. Ara, fins i tot The Economist no dubta a afirmar, com molts altres, que els grans models creatius d’IA (Intel·ligència Artificial) transformaran les vides i els mercats laborals. És una cosa que comença a preocupar seriosament els governs que preveuen una «transformació profunda» a la feina a causa de la IA. Basant-nos en estudis prospectius, ho venen advertint governs i pensadors lúcids des de fa temps, tant pel que fa a automatització de tasques (més que de llocs de treball) com a altres tasques noves que sorgeixin. L’automatització suposa robotització en un sentit ampli (màquines i/o programes, tots amb un component fort d’IA). S’avançarà cap a menys llocs de treball, com va preveure Keynes fa un segle? Sigui com sigui, canviarà la societat i la manera de finançar els béns i serveis públics.

La idea i la realitat de l’ocupació és relativament recent. Tot i que té altres precedents, ha acompanyat el desenvolupament de la revolució industrial i de l’empresa. Davant d’altres realitats i altres tipus d’organització de la societat anteriors com l’esclavatge (des de temps antics inclosos els de la suposadament democràtica Atenes), la servitud medieval o els gremis, per citar-ne alguns precedents històrics. La idea d’ocupació pot reduir-se o fins i tot desaparèixer. Anem cap a la multiplicitat de feines, sovint realitzades per una mateixa persona per a altres persones o empreses. I no per a tothom. O, més ben dit, multiplicitat de tasques. De fet, les millors investigacions prospectives se centren en l’impacte de la IA i l’automatització en les tasques més que no pas en l’ocupació.

Parlar d’aquestes perspectives quan creix l’ocupació en diverses societats desenvolupades, quan hi falten professionals formats per a les noves tecnologies o fins i tot per a treballs antics, encara que sigui amb tècniques modernes, com a l’hostaleria, pot semblar una gosadia. I, tanmateix, convé començar a pensar que és possible, fins i tot probable, i que cal idear noves formes de societat.

Un parèntesi: hi haurà una enorme competència internacional per atraure talent, canviant les pautes de les migracions. Tot i que el talent que cal avui pot no ser el que es requereixi demà (per exemple, la codificació, que es va automatitzant). L’Índex d’Obertura (Openness Index) del Fòrum Econòmic Mundial (WEF) pronostica que el 2040 l’oferta de talent internacional arribarà a un màxim històric, però es trobarà a nous llocs. Les destinacions tradicionals de les persones amb talent, indica aquest informe, amb llaços culturals, geogràfics o de diàspora més febles, es poden quedar enrere.

L’impacte de la IA i l’automatització no és una mera especulació de futur. El Fòrum Econòmic Mundial calcula que gairebé una quarta part de tots els llocs de treball (23%) a escala mundial canviaran els propers cinc anys, amb, en 45 economies que abasten 673 milions de treballadors, la creació de 69 milions de nous llocs de treball i la supressió de 83 milions. És a dir, una reducció neta de 14 milions de llocs de treball, o 2% de l’ocupació actual. Hi ha més coses. Segons els estudis del Fòrum, la frontera home-màquina s’està desplaçant a un terreny nou. Encara que les expectatives de desplaçament del treball físic i manual per les màquines han disminuït, s’espera que les tasques que requereixen raonament, comunicació i coordinació –totes característiques amb un avantatge comparatiu per als humans i molt de classe mitjana– siguin més automatitzables en el futur.

No té cap sentit tenir la por que van tenir els ludites a començaments del segle XIX. La transformació ja ha arribat. Convenen noves regulacions per evitar que la IA arribi a dominar les nostres vides i laminar les formes de la democràcia. Però el fet substancial del canvi en alguns treballs és imparable. I en molts sentits pot introduir racionalitat en els processos productius. Potser els pot fer més senzills, potser els nostres ingressos per viure es generaran de manera diferent (quasi segur). Estiguem apunt amb una mentalitat oberta pel nou món que ve.

Subscriu-te per seguir llegint