Opinió

Juana Dolores i els seus meteorits

Després de l’èxit de Júlia Bacardit, que prohibia que el seu llibre es publiqués en castellà, però després acceptava un treball a l’Agència EFE en l’idioma opressor, va arribar Juana Dolores. Vorejant l’analfabetisme, i amb una càrrega important de mala llet, aquesta noia que es diu escriptora va protagonitzar el panorama literari d’aquesta setmana.

L’actriu i poeta Juana Dolores Casanova (El Prat de Llobregat, 1992) es va presentar al programa de Xavier Graset, Més 3/24 (TV3), i va dir que hi havia anat, literalment, «a cagar-se en tot». Com deu estar la literatura que un personatge com aquest ocupa la primera plana d’una gran capital literària com Barcelona.

L’escriptora va fer notar en el discurs que el que més cal a aquesta nova generació d’escriptors és la lectura. Parlar de Gramsci el 2023, com ho va fer, se’ls perdona només a podemites de poc senderi. Sóc de l’opinió que s’esmenta molt Gramsci i són molt pocs els que l’han llegit, sinó recordarien la seva conclusió final, la dictadura comunista. Idea que fa dècades que ha estat injuriada no només en el pensament, sinó en els fets. Pregunteu-ho als cubans.

Demanar que un meteorit rebenti algú que no pensa com un mateix, o que ens cau antipàtic, com va demanar Juana Dolores que passés amb Trias, ja és d’un altre tarannà. Porta directe a recordar règims on es liquidava qui no pensava igual. Que ho digui una escriptora és alarmant. Va enviar un altre meteorit a la llibreria Ona, que segons ella ven només llibres en català i orquestra esdeveniments sobiranistes. Un meteorit perquè «ho rebenti tot», va dir. Cremem els llibres, també, que no ens agraden.

Noti’s la jugada de Graset i la producció, que no porta intel·lectuals que puguin injuriar l’independentisme, sinó que sembla buscar els friquis més variats perquè intentin debatre els seus arguments. És com si en una taula rodona sobre política catalana s’inclogués Joan «BonaNit» i el mosso Albert Donaire com a intel·lectuals de l’independentisme. És fins i tot recargolat.

La literatura pot tenir diverses finalitats, però una que sempre m’ha semblat interessant és la de transmetre que la veritat sol ser una cosa il·lusòria. I que la nostra veritat no és res. I que en realitat en sabem molt poc. El llibre que havia anat a presentar l’escriptora es deia Rèquiem català, i un va poder notar, en veure la ingenuïtat i la supèrbia de Juana Dolores, que el rèquiem es refereix més que res a les seves neurones.

Subscriu-te per seguir llegint