La nit del dissabte de reflexió previ a les eleccions municipals, prop de 150 persones ens vàrem aplegar al Teatre de Blanes per assistir a la representació de Terapèutic. Fins i tot, un candidat a l’alcaldia blanenca va aprofitar les ultimés hores de treva, abans de la intensa jornada que l’esperava l’endemà, per deixar-s’hi caure i descomprimir. No se pas si és molt o poc «teatrero», però, aquesta vegada ho va encertar.

Terapèutic és un producte cent per cent selvatà! El seu autor és en Jordi Ferragut, fill i veí d’Arbúcies. A l’obra fa parella amb en Jaume Fàbregas, també fill i veí... de Sant Hilari! I la direcció la firmen les dues filles d’aquest darrer, la Nuria i la Marta. En Jordi, que va ser un dels escollits pel programa de TV3 «El Llop» per formar part de la companyia que l’any passat va passejar Terra Baixa per tot Catalunya, a més dels seus projectes amb el Centre d’Arbúcies, dirigeix el grup de Maçanet de la Selva, Maçateatre. En Jaume dirigeix els grups de Sant Hilari i de Viladrau. Trobaríeu un tàndem amb una implantació selvatana i teatral més amplia i intensa que la de la d’aquesta parella?

L’autor, defineix Terapèutic com «una comèdia que simultanieja l’insòlit amb l’absurd, una joguina teatral amb anades d´olla que pretén aconseguir somriures de complicitat en l’espectador”. A fe, que pel que vaig viure i veure el dissabte de reflexió al Teatre de Blanes, ho aconsegueix. Sobretot perquè la interpretació de tots dos actors palesa unes dots remarcables per a la comèdia. En aquest cas, com ells mateixos la defineixen, una comèdia desbarrada en la que la interpretació en clau paròdica i fins i tot propera al registres del «clown», resulta gairebé imprescindible perquè dins l’inversemblant versemblança de les situacions que planteja, tot vagi fluint i provocant riures i somriures a dojo .

Durant la meva vida he vist- he fet també- molt de teatre: amateur, professional, divertit, avorrit, bo, dolent... Per suposat valoracions fetes, només des de la més estricte subjectivitat! Per això, encara que un muntatge no sigui rodó o que no m’acabi de convèncer o que m’agradi poc , intento quedar-me amb les coses positives. Terapèutic en tÉ moltes de coses positives, entre elles la seva planera, absurda i còmica senzillesa. Unes qualitats que, a vegades, costa trobar en pretensioses propostes professionals.

No és estrany, doncs, que quan es publiquin aquestes línies, Fàbregas & Ferragut estiguin al llindar de la setantena de representacions de Terapèutic arreu de tot Catalunya . Potser, en alguna de les que encara els queden per endavant, acabin de trobar-li un final més rodó i més contundent (ells mateixos «confessen» en les salutacions que a cada funció el final pot ser diferent ). Això i la revisió d’alguns gags verbals lleugerament tòpics propiciaria que el notable alt que assoleixen amb la seva proposta els acostés al sobresalient.

Felicitats Jaume i Jordi, per la terapèutica teràpia que suposen les rialles que provoca el vostre Terapèutic.