Visca els polítics burros

N’hi ha que confien encara que l'avançament electoral hagi sigut una jugada mestra del seu Churchill madrileny -com si pogués ser Churchill algú que ni fuma ni beu en públic- però la imatge de Pedro Sánchez és la de boxador grogui, més semblant a Poli Díaz perseguint ombres i rebent una tunda contra Whitaker, que a l'estadista britànic. A Pedro Sánchez li estan fent el compte de protecció, el problema és que, des del seu racó, en lloc de llançar l'esponja i estalviar-li més càstig, l’animen a continuar lluitant. Un bon entrenador sap quan parar el combat, no envia el seu púgil a una carnisseria.

A Sánchez li passa igual que a tants líders: a prop seu no té qui li expliqui la veritat, sinó cortesans que li diuen que a més del més guapo, és el millor estrateg i el més llest de la política espanyola, i que l'avançament d'eleccions serà l'hòstia. L'hòstia que es fotrà, si de cas. Per a tocar de peus a terra, els emperadors romans tenien un esclau que els recordava que eren mortals, fins i tot els reis de l'edat mitjana s'envoltaven de bufons que els deien la veritat. Pedro Sánchez no té esclaus, almenys que se sàpiga, i a les bufones de Podem les ha col·locat de ministres, així que de ben poc li serveixen, si no és per a fer riure al personal.

No deu ser fàcil saber quan t'equivoques, si tots al teu voltant en neguen fins i tot la possibilitat. Vivint entre copets a l'esquena, aplaudiments, petons i elegies, un s’acaba creient infal·lible com el Papa, què dic, un s'acaba creient el mateix Déu. Igual li va passar al Vivales, que a força d'escoltar als seus fidels que qualsevol burrada que feia tenia també rang de «jugada mestra», s’ho va creure i així ha acabat: pròfug, oblidat de tothom tret -i això no és segur- dels seus familiars i no entenent encara en què es va equivocar.

No serà aquest el futur de Sánchez, per a fortuna seva. Però no sembla d'estadista gaire brillant envoltar-se de ministres que no han fet més que crispar l'ambient, ni concedir indults als líders llacistes per a solucionar un inexistent conflicte català, ni anar de bracet amb Bildu, ni tancar a casa als ciutadans inconstitucionalment, ni despenalitzar la malversació. Si tot això, més la consegüent desfeta electoral, ho ha aconseguit el polític més llest, visca els burros.

Subscriu-te per seguir llegint