Ahir vaig dir això i avui dic allò

Veus com un pacte antinatura que dues formacions intentin arrabassar-te l’alcaldia havent guanyat les eleccions quan fa quatre anys vas intentar-ho tu que havies quedat en tercer lloc i tot i que necessitaves un acord amb dos grups més per aconseguir-ho.

Consideres que, tot i haver firmat el codi ètic que marca un màxim de mandats per formar part d’una llista electoral d’un partit que encara representes, te’l pots saltar perquè t’inventes que la ciutat et necessita. I atenció que no hi hagi un quart mandat.

Reclames que la llista més votada ha de poder governar però si no ho ets tu, perquè has acabat en tercera posició, pots col·laborar en provocar que per primer cop la llista amb més vots a Girona no governi, fent veure que no hi ha hagut vencedor, que ha estat un empat tècnic perquè els dos partits han tingut els mateixos regidors, tot i que entre una llista i una altra hi ha 656 vots de diferència.

És Girona. Són els polítics. Gent com tu i com jo. De carn i óssos. Dels d’ahir vaig dir això i avui dic allò. Amb ambició. Però, de fet, molts ciutadans ho són en el seu camp. Volen progressar encara que suposi menjar-se un gripau o provoqui danys a persones properes. Són amb els qui un dia hi estàs fent cerveses i l’altre t’estan fent el llit. És la societat que hem creat.

Subscriu-te per seguir llegint