Opinió

Pep Prieto

Ovnis

No fa gaire la NASA es pronunciava oficialment sobre un d’aquells temes que mai semblen tractar-se des de l’oficialitat, els ovnis. El pronunciament va deixar uns quants titulars. Els més reproduïts, que faltava informació de qualitat per poder aprofundir en el tema i el compromís per a l’elaboració d’un full de ruta que l’abordi amb rigor i perspectives renovades. Tot això amb l’objectiu primordial de, van dir, «acabar amb els estigmes». També una dada: el 3 per cent d’albiraments no es poden explicar, o com a mínim no s’han pogut reunir les dades necessàries per fer-ho. Però segurament el més vistós de tot el que va explicar la NASA és la seva crida a «tenir la ment oberta». Els que ens identifiquem amb el personatge de Richard Dreyfuss a Encontres a la Tercera Fase és exactament el que necessitàvem per continuar somiant. Les paraules de la NASA intentaven ser el màxim de racionals i bona part del seu comunicat consistia a apel·lar a la metodologia científica, a les dades empíriques i a l’estudi en profunditat dels suposats misteris. Però una declaració que parla d’acabar amb els estigmes i a mantenir la ment oberta (sense oblidar aquesta xifra, petita però eloqüent, d’allò que no s’ha pogut demostrar) et porta inevitablement a pensar que, efectivament, no podem creure’ns que la realitat és estàtica, com tampoc ho són les probabilitats d’una cosa. Els ovnis, com tants altres elements que formen part del supòsit fantàstic, generen un apassionant debat sobre què passaria si traspassessin les fronteres de la imaginació. No és tant si són reals, que també, sinó com repercutirien en la nostra concepció del món. Segurament la primera reacció seria la de témer el pitjor (hi hauria qui tornaria a penjar vídeos a Instagram fent pa a casa, no en dubteu) i després, quan entrés al terreny de la política, la constatació de la seva existència es tornaria un debat tan extenuant que acabaríem clamant per aquell temps en què vivíem en la ignorància. Potser els visitants acabarien impactats de tanta xerrameca estèril, no entendrien perquè es parla més dels melics humans que de la seva presència, i es debatrien entre la invasió prematura i fugir de nosaltres per no tornar mai més. Sigui com sigui, que la NASA digués tot això i els mitjans de comunicació ho hagin publicat amb discreció demostra que, amb la que està caient, ni tan sols un platet volador ens rescataria dels nostres ostracismes. Ves que aquest 3 per cent de fenòmens no explicats siguin ovnis que han vist el panorama i han tornat corrents al seu planeta.

Subscriu-te per seguir llegint