Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Molet

Vostè és racista, xenòfob i d’extrema dreta?

Veient els resultats electorals de Ripoll, amb la victòria d’Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, o els de Vic, amb el retorn de Josep Anglada amb Som Identitaris, cal preguntar-se per què grups considerats d’extrema dreta i que basen la seva acció política en el racisme obtenen tants bons resultats a les eleccions municipals.

Una lectura superficial podria fer pensar que l’electorat vira cap a plantejaments totalitaris. Però de debò podem creure que el 30% dels electors de Ripoll són d’extrema dreta, racistes i xenòfobs?

El que en aquesta ocasió ha passat a Ripoll ja havia passat a Vic, tot i que no amb tanta contundència. A les eleccions de 2011 Josep Anglada va situar Plataforma per Catalunya (PxC) com a segona força. Al 2007 havia obtingut quatre regidors i després del cordó sanitari que li van fer els altres grups, hi havia la convicció que PxC es desinflaria com un globus de festa major. Però no va ser així sinó que va obtenir un regidor més. Només la crisi interna del partit que havia creat el mateix Anglada, que va ser-ne expulsat, i les picabaralles entre els membres de la seva candidatura van propiciar-ne el declivi, però tot i així el 2015 es va presentar amb una nova formació, Plataforma Vigatana, i va aconseguir un escó. A les eleccions de 2019 no hi va poder concórrer perquè va ser inhabilitat per una sentència judicial i ara, el 2023, s’ha tornat a presentar amb la candidatura Som Identitaris i ha aconseguit dos escons.

A Sílvia Orriols li ha passat una cosa semblant al que li va passar a Josep Anglada quan va obtenir els seus millors resultats i és que el cordó sanitari que els altres partits li van aplicar l’ha propulsada a liderar la força política més votada a la vila considerada el bressol de Catalunya. El 2019 es va presentar pel Front Nacional i va obtenir només un escó. En canvi ara, amb Aliança Catalana, n’ha aconseguit sis, dels disset escons que componen el consistori de Ripoll. No té majoria, però és de llarg la força més votada.

Orriols nega que el seu grup sigui d’extrema dreta, però reconeix que és islamòfoba i centra el seu discurs en la immigració musulmana. El mateix dia de les eleccions va fer un tuit, amb una foto de la tomba de Guifré el Pilós al Monestir de Ripoll, en què deia «Aquí va començar tot i d’aquí estant ho reconquerirem tot».

Els atemptats jihadistes del 17-A de 2017 van trasbalsar Catalunya, però especialment van sacsejar Ripoll. Que uns joves de la població fossin els responsables de la massacre de les Rambles de Barcelona va deixar perplexa la gent que els coneixia. Una tècnica municipal em deia pocs dies després dels fets que ja entenia que eren uns terroristes, però que no es podia treure del cap que ella els havia netejat els mocs quan eren petits, que no feia tant temps d’això, i que els tenien per uns joves normals.

Durant aquests anys l’ajuntament s’ha esforçat en fer accions que impedissin la fragmentació de la societat ripollesa. L’alcalde actual, Jordi Munell, ha intentat suturar les ferides evitant que s’imposés el maniqueisme de bons i dolents, però és evident que el discurs de Sílvia Orriols, que com Josep Anglada defensa allò «de primer els de casa», ha fet forat electoral.

Tot i els resultats que els grups racistes han aconseguit a les municipals cal preguntar-nos si realment tots els seus votants ho són, de racistes, xenòfobs i d’extrema dreta o si, bona part d’ells, són persones que en altres circumstàncies voten altres partits, però que a les municipals han preferit emetre un vot de càstig. El que sí que sembla evident és que el cordó sanitari no és efectiu.

Compartir l'article

stats