Canvi o no canvi

El resultat final de les eleccions municipals a la ciutat de Girona del 28M va atorgar la victòria de manera clara a la llista socialista encapçalada per Sílvia Paneque. Per molta gent que fa anys que espera que Girona surti de l’immobilisme i la pusil·lanimitat en què es troba, sense un projecte col·lectiu dinàmic ni engrescador, el resultat va suposar una esperança ben fonamentada de que, finalment, el canvi havia arribat. Pocs dies després de les eleccions, però, pren cos la possibilitat que, mitjançant aliances estranyes i rocambolesques, Sílvia Paneque acabi no podent accedir a l’alcaldia. Sembla que JuntsXCat, amb la seva candidata Gemma Geis al davant, clara perdedora dels comicis, que de primera força i amb el coixí de l’alcaldia al darrera durant més de quatre anys, ha passat a ser la tercera força del consistori, acabi «regalant» l’alcaldia a Lluc Salellas, cap de llista de Guanyem Girona, que van perdre 323 vots en relació a les passades eleccions i van quedar segons a les eleccions del 28 de maig, a una distància de 656 vots de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya. No és ser gaire malpensat creure que aquesta (mala?) jugada hagi estat dissenyada i fins i tot imposada des de terres flamenques on habita en l’actualitat un exalcalde de Girona i expresident de la Generalitat. El mateix personatge maquinador que va perpetrar la cacicada més grossa que mai s’hagi vist a la nostra ciutat. Va imposar com a substitut seu a l’alcaldia quan va anar a la Generalitat, al número setze de la seva llista en lloc de cedir el lloc al número dos, com era lògic i raonable. Per més inri, va resultar que el substitut imposat tampoc no va ser el que podríem dir-ne una merla blanca, com tothom va poder veure.

No tinc cap dubte de que si la decisió rocambolesca de vetar la Sílvia Paneque s’acaba materialitzant, seran molts els gironins i gironines que no ho entendran i ho veuran com una injustícia, una oportunitat perduda per avançar i un error històric descomunal. Està clar que si aquesta jugada s’acaba duent a terme, de cap manera no serà el «canvi necessari i imprescindible» que Guanyem havia demanat fins a esgargamellar-se i que figurava com ensenya en el seu programa electoral.

Voldria pensar que l’embriaguesa que de vegades provoca l’afany de poder no acabarà hipotecant el futur engrescador que Girona fa temps que espera, necessita i es mereix. Ara que hi ha possibilitats reals de canvi, no ho engeguem tot en orris. Apel·lo al seny i al progressisme de moltes persones que s’han involucrat, segur que amb il·lusió, amb Guanyem Girona o han recolzat el seu programa. Els demano que pensin realment en la ciutat i en els homes i dones que l’habiten i l’estimen. No ens podem permetre perdre quatre anys més. Fa molt de temps, massa temps, que Girona està aturada, és a dir, que retrocedeix. La cultura, el comerç, el turisme, la seguretat, la neteja i tants altres aspectes de la nostra ciutat necessiten un revulsiu, un impuls decidit i un aire nou. No dic pas que això només ho pugui oferir la Sílvia Paneque, però sí que dic, alt i fort, que bandejant de l’equació de govern municipal la candidatura vencedora del 28 de maig, sense el concurs, la il·lusió i la dedicació més que demostrada de la Sílvia i tot el seu equip, el canvi i l’aire nou tan necessaris no entraran a l’Ajuntament. Val la pena que tothom ho tingui en compte.

Subscriu-te per seguir llegint