Reptes immediats pel turisme que vindrà

Tot sembla indicar que aquest serà el millor any turístic de la història a casa nostra. Si el 2019 ja va ser un any de rècord, aquest 2023 tot fa pensar que el superarem i, per tant, ens espera un any històric, turísticament parlant.

Certament, s’han fet moltes coses bé al llarg dels anys i tot el bagatge de dècades d’hospitalitat ha donat els seus fruits. Òbviament, el fet diferencial és el privilegi natural, cultural i paisatgístic de la nostra destinació.

Tot i això, encara queden alguns reptes pendents en l’àmbit turístic que sens dubte revertiria en un turisme més sostenible, competitiu i desestacionalitzat. Encarar bé aquests reptes hauria de ser la prioritat.

1. L’ordenació i senyalització de l’oferta turística: Encara hi ha molta feina a fer a l’hora de senyalitzar els recursos turístics de moltes localitats i encara més a l’hora d’ordenar tota l’oferta turística en funció de l’època de l’any. Cal deixar ben clar l’oferta en funció de l’època de l’any i tenir-ho tot a disposició dels visitants.

2. La simbiosi més fluida entre turisme de platja o muntanya i turisme urbà: La Costa Brava sempre ha estat una destinació vacacional centrada en el sol i platja i menys en turisme d’interior. Des de fa uns anys, com també ha passat amb Barcelona, Girona i Figueres han esdevingut places turístiques de primer nivell. Només cal mirar la taxa turística o l’increment d’apartaments turístics. El turisme urbà és una realitat sòlida i molt complementària al turisme tradicional. De fet, de manera natural, ambdós turismes es retroalimenten i el fet de tenir una ciutat propera és molt important per a les destinacions de sol i platja. Sobretot en dos sentits: shopping i cultura. Cal treballar molt més per reforçar aquesta vinculació en els dos sentits. Tothom hi sortiria guanyant.

3. Fer del shopping un element tractor més: Com també la gastronomia o la cultura, el shopping és un recurs turístic de primer nivell i no l’hem tractat com a tal. La majoria dels turistes veuen en el fet d’anar de «compres» una activitat important en les seves vacances igual que la visita del patrimoni o les activitats d’oci. Els desplaçaments a la Roca Village dels turistes de Barcelona n’és un dels exemples més evidents. No tenir en compte l’oferta comercial de les principals ciutats de les comarques gironines a l’hora de promocionar la destinació, és un error que s’hauria d’esmenar. Tenim eixos comercials de qualitat que hauríem de valorar. Igual com s’ha fet amb la gastronomia.

4. Entendre que els «no turistes» són claus per desestacionalitzar: La tan desitjada desestacionalització no serà causada pels turistes. És a dir no seran aquells que viatgen per vacances i per conèixer una destinació els que desestacionalitzaran el turisme a casa nostra. Si no aquells que vindran a treballar, a entrenar o practicar algun esport o a reunir-se amb altres professionals. El rodatge de pel·lícules i sèries de televisió, els esportistes professionals o amateurs o els congressistes són el potencial públic a captar en temporada baixa. No són aquells que venen quan tenen vacances sinó els que venen a «treballar». Per què la desestacionalització no va de fer el turista sinó de mantenir en funcionament l’estructura turística –hotels, apartaments, restaurants, museus, etc.– i això té molt més de potencial amb aquests que poden venir a «treballar» en qualsevol època de l’any que amb els que només poden venir quan fan «vacances». Cal que ens posem les piles en aquest àmbit perquè crec que de moment anem bastant desenfocats.

5. Ordenar l’oferta museística: Semblava que la crisi del 2008 serviria com a mínim per racionalitzar l’oferta de museus i centres d’interpretació que tenim escampats a tort i dret. Però no. No només no es va racionalitzar sinó que tampoc s’ha treballat per millorar-ne el retorn en vendes d’entrades, etc. Molts pocs museus són vertaderament rendibles i pocs tenen les vistes suficients per justificar la seva existència. Començar a pensar com traiem més profit d’aquests recursos de manera que beneficiï a veïns i visitants, és urgent.

6. Relligar-ho tot amb el nostre entorn natural: Tenim la sort de ser una destinació única si parlem de patrimoni natural. Mediterrània i Pirineus. La zona amb més bosc de la península. Parcs naturals, paisatge agrícola. Tenim de tot i hem de saber integrar-ho a l’oferta. No només els parcs naturals com si fossin un bolet sinó que hem de saber integrar tot l’entorn natural a la nostra oferta. I protegir-lo. No pot ser que naturalitzem la industrialització eòlica de l’Albera o el Cap de Creus. El turisme que ve serà sostenible o no serà. I la natura hi jugarà un paper clau en el futur del turisme.

Són reptes importants, però que no requereixen grans canvis ni inversions, simplement canviar l’enfocament i començar una mirada diferent sobre el que s’ha fet els darrers anys. No es tracta de res transgressor sinó evolutiu. Ens hi juguem ser una destinació de més qualitat.

Subscriu-te per seguir llegint