La llei del «sí és sí» i la llei del 23 de juliol

Una de les primeres periodistes que va publicar les possibles disfuncions que podria suposar la llei anomenada del «només sí és sí» va ser la redactora de tribunals de Diari de Girona, Ariadna Sala. Recordo una reunió de portada on el subdirector va explicar que s'havia suspès un judici perquè la nova normativa obria la porta a rebaixar la petició de pena per a un violador. Ens vam posar les mans al cap i, davant la incredulitat, vam fer venir la periodista i li vam demanar que ens expliqués els detalls i els perquès. Ho va fer i vam decidir publicar-ho a portada en un lloc destacat, malgrat que ens costava creure que allò pogués passar. No puc dir que Sala va tenir l'exclusiva, perquè ara això és molt difícil de determinar, però sé que no havia llegit aquella hipòtesi en cap altre lloc.

Li vam encarregar que aprofundís en la història i que busqués algú de la judicatura que ens aclarís per què es produïa aquella situació. Dos dies més tard, el fiscal Enrique Barata, ens ampliava aquella primera informació en una de nova que es va publicar al diari. La llei encara no havia entrat en vigor. Estàvem a mitjan setembre de 2022 i el text s'aplicaria a partir del mes següent, però els tribunals ja aturaven judicis perquè els acusats es poguessin acollir a la normativa més beneficiosa per a ells. No fer-ho volia dir haver de revisar a posteriori i una pèrdua de temps i diners. En les setmanes i mesos posteriors es va confirmar el que el fiscal ens havia explicat i va començar la voràgine de declaracions, acusacions creuades i una manca d'assumpció de responsabilitats escandalosa.

Segons la ministra d'igualtat, Irene Montero, la culpa era dels jutges per obrir la porta a rebaixar penes. M'estalvio els adjectius que va utilitzar. Es va oblidar que les portes les obren els polítics aprovant lleis. Pel seu partit, Podemos, especialment en boca de Pablo Iglesias, s'havia orquestrat una campanya en contra de la ministra. Pel PSOE, que no va veure o no va voler veure la dimensió de l'error quan s'estava treballant la llei, la responsabilitat era exclusiva de Montero. Cap d'ells va fer autocrítica. Cap d'ells va saber entomar el mea culpa i, en comptes d'assumir que s'havien equivocat i posar-se a treballar per arreglar-ho, van preferir llençar-se els plats pel cap. I ara se sorprenen dels resultats electorals dels dos partits i temen el que pugui passar el 23 de juliol.

Subscriu-te per seguir llegint