25 anys de cine

El passat mes d’abril es varen complir els 25 anys de la inauguració del Museu del Cinema de Girona, una efemèride que ha coincidit amb el desè aniversari del traspàs de Tomàs Mallol, el col·leccionista que havia signat el document de compra-venda dels milers de peces històriques i documents valuosos que guardava en un magatzem de Torroella de Fluvià que se li havia fet petit a mesura que creixien les noves adquisicions. Naturalment, les negociacions no varen ser ni ràpides ni fàcils, entre d’altres raons perquè Figueres també li anava al darrera d’aquesta col·lecció tot i que, finalment, la decisió es va decantar per Girona no només per l’oferta econòmica sinó perquè es garantia que el fons seria el pal de paller del futur equipament museístic que l’ajuntament es disposava a obrir aprofitant que l’antic edifici de la Casa de les Aigües havia quedat buit i sense ús i perquè al mateix Tomàs Mallol se li reservava un paper capdal en l’orientació de les activitats del mateix Museu a través d’una Fundació i un Patronat.

La situació del nou museu, entre el carrer Sèquia i la plaça de Santa Susanna del Mercadal, amb 2.500 m2 útils i tres plantes d’exposició aportava no només una nova centralitat cultural sinó que introduïa un element clau en la nova planificació urbanística com era situar un equipament de primer nivell a l’altra banda de l’Onyar, «saltant el riu», com així definia aquesta estratègia de futur el professor de la UdG Josep Antoni Donaire. En aquests anys, el fons ha crescut amb noves adquisicions, s’han incrementat les activitats, les visites guiades, les sessions especials de cinema i s’ha consolidat com una referència mundial fins a ser considerat un dels millors del món pel que fa al relat expositiu a base d’unes peces originals. Naturalment, no és l’únic perquè també hi ha museus del cinema a París, Pequín i, darrerament, a Los Àngeles on, finalment, després de nombroses donacions milionàries i l’empenta de Tom Hanks, es va poder inaugurar fa poc més d’un any un edifici de 28.000 m2 al rovell de l’ou de Hollywood. Amb tot, però, segurament el que millor incorpora els elements característics d’un museu que combina perfectament història i espectacularitat en un recorregut fascinant, és el de Torí, instal·lat a la Mole Antonelliana, un edifici monumental al bell mig de la ciutat que fou inaugurat l’any 2.000 just dos anys després del de Girona.

El Museu del Cinema de Girona, però, no s’ha limitat a conservar i mostrar la col·lecció de Tomàs Mallol i una selecció de les 63.999 peces i objectes que composen el fons, una part d’elles gràcies a generoses donacions, sinó que des de fa temps, sota la direcció de Jordi Pons, s’ha dedicat a una intensa activitat cultural i de difusió del setè art a través de tallers educatius, conferències, sessions especials de cinema, publicacions específiques i exposicions temàtiques. D’aquestes, recordo especialment la de «Cartells de revista» que recollia anuncis de revistes americanes d’entre 1930 i 1964 recopilades per Roger Biosca i l’anomenada «Sota l’aigua» en commemoració dels cent anys de la primera pel·lícula submarina, un film que simulava la dramàtica lluita entre un monstre marí i un pescador de perles.

Per aquest aniversari s’ha comptat amb el cartell creat per Neret Cortés i Diana Gil, alumnes del batxillerat d’art de l’Institut Santiago Sobrequés que presidirà l’exposició temporal sobre el centenari Tomàs Mallol i l’evolució tecnològica del cinema amateur des del 1923 fins l’aparició dels aparells de vídeo, la qual s’ha previst que es pugui inaugurar el proper 14 de juny. A finals d’aquest mes o ja a començament del juliol també està prevista la sortida d’una nova Guia del museu de 258 pàgines i més de 300 objectes, obra de Jordi Pons i Montse Puigdevall amb fotografies de Josep Mª Oliveras, que es preveu pugui aparèixer editada en català, castellà, francès i anglès. Una iniciativa necessària per a la internacionalització de la màgica aposta gironina pel setè art.

Subscriu-te per seguir llegint