De Borràs a Erra: «de Guatemala a Guatepeor»

El món independentista no ha canviat, ni ha rectificat, ni ha adoptat els principis més elementals de la democràcia. Simplement, s’ha retirat a les casernes d’hivern a l’espera d’una nova oportunitat que igual els arriba amb un govern PP / Vox. Les institucions continuen essent de la seva propietat i les utilitzen al seu antull. Ens ho acaba de demostrar Patrícia Plaja, que simultanieja el càrrec de portaveu del govern amb els de portaveu del Barça i d’ERC a les rodes de premsa del Consell Executiu. Aquesta setmana, confonent el Govern amb ERC, Patrícia Plaja ha dit que «costa d’entendre que es pactin alcaldies amb el PSC, que no és independentista», referint-se a Roses, un dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, tot desconeixent les particularitats de cada poble que, moltes vegades, van molt més enllà de les sigles. A Roses, JxCAT i Gent del Poble han decidit partir peres amb Joan Plana (ERC) i pactar amb el PSC perquè en aquest mandat han quedat tips de l’actual alcalde. Senzillament, una qüestió d’incompatibilitat, diria que més personal que política, amb el candidat d’ERC.

Ara bé, per usar les institucions en benefici propi, ningú com Laura Borràs. No només va trossejar contractes per beneficiar a un amic, sinó que s’ha aprofitat de la seva posició de privilegi com a consellera, diputada i presidenta del Parlament. Recorden quan semblava que els polítics volien acabar amb la prerrogativa de la immunitat? Se’n van oblidar aviat, llops amb llops no es mosseguen. I, gràcies a la seva condició d’aforada, ha dilatat tot el que ha pogut el seu procés judicial, prebenda que no està a l’abast dels ciutadans normals i corrents. El seu cas ha passat per un jutjat ordinari, dues vegades pel Tribunal Superior de Catalunya i una pel Suprem, amb els costos que això comporta, en funció de si era diputada al Congrés o al Parlament. Finalment, i després d’atrinxerar-se un any sencer al Parlament, gràcies als tres partits nacionalistes (Junts, ERC i CUP), aquesta setmana s’ha acabat el seu serial.

Si a la Catalunya nacionalista imperés la cortesia democràtica, el més normal seria que la presidència del Parlament, no ara, sinó des del principi de la legislatura, l’ocupés un polític del PSC, guanyador de les passades eleccions. Però no, gràcies als vots de Junts i ERC i a l’ajut inestimable de la CUP, que sempre es posiciona a favor de la dreta convergent, tindrem de presidenta a Anna Erra, fins ara alcaldessa de Vic. Cap sorpresa. Com va dir la setmana passada Quim Torra, «és una fatalitat» que el PSC ocupi algun càrrec rellevant.

Amb Anna Erra ens trobem davant d’allò que tan bé defineix l’expressió castellana «de Guatemala a Guatepeor». El seu «currículum» polític, sectari i antidemocràtic, a vegades voreja el totalitarisme. A principis de l’any passat, l’Ajuntament de Vic va denegar la instal·lació de diferents carpes a PP, C’s i la Plataforma «Escuela de Todos» d’acord amb l’article 96.3 de l’ordenança municipal que preveu «denegar activitats contràries a la moral, als bons costums ciutadans, o a l’ordre públic», un redactat genuïnament franquista. I, davant un recurs que va presentar C’s, Anna Erra va al·legar que la formació taronja «s’ha posicionat en contra de la immersió lingüística, xoca amb l’opinió majoritària de la ciutat» (sic). Vic també és el municipi on, amb Anna Erra d’alcaldessa, va sonar diàriament durant molts mesos per la megafonia municipal aquest missatge: «No normalitzem una situació d’excepcionalitat i d’urgència nacional. Recordem cada dia que hi ha presos polítics i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu, la independència de Catalunya». Fa un mes i mig, uns joves de la CUP van rebentar una carpa del PP, és el que ha deixat sembrat Anna Erra. Quan dic que voreja el totalitarisme, no exagero, no és una hipèrbole. El diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC defineix així la paraula totalitarisme: «Sistema polític que reuneix en mans d’un grup o partit tots els poders de l’Estat, no permet l’actuació d’altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d’estat». O sigui que tenim a una totalitària al capdavant del Parlament de Catalunya, que, a partir d’avui, ja té garantida una suculenta pensió vitalícia el dia que es jubili.

Subscriu-te per seguir llegint