Aquesta setmana el Tribunal Suprem ha ratificat una condemna d’onze anys de presó per a un monitor de Llagostera que va mantenir relacions consentides amb una noia de quinze anys.
L’endemà, coneixíem un altre cas en el qual fiscalia i defensa van pactar una pena de dos anys de presó per a un jove que va violar una noia de setze anys a Torroella. Tot i que l’acusació demanava inicialment sis anys de presó, ha rebaixat la seva petició perquè el violador -que probablement no entrarà a la garjola- ja ha pagat 10.000 euros per indemnitzar la víctima.
Els dos casos compleixen amb la llei penal, però les diferències en el càstig són abismals. Que un violador se’n surti només amb una indemnització em sembla una falta de respecte, sobretot perquè llança un missatge que la seva conducta no és greu. En el cas de Llagostera, i tirant d’hemeroteca, em sembla oportú recordar que un magistrat de l’Audiència de Girona, en un fet poc habitual al tribunal gironí, va emetre un vot particular on posava de relleu la incongruència de la llei penal espanyola: «al nostre país es pot donar la paradoxa que, en termes penals, sigui més barat matar a un menor de 16 anys que mantenir-hi relacions sexuals consentides».
