Fa dues dècades, les comarques gironines se situaven al capdavant dels rànquings de renda per càpita a Espanya. Ara, tenim problemes per estar en el top ten de les províncies més riques. En aquests vint anys hem assistit a una progressiva terciarització de l’economia. Hi ha empreses de serveis d’alta intensitat tecnològica, però també hi ha molta precarietat, sobretot els sectors de l’hostaleria i el comerç. El sector turístic condiciona l’economia gironina més que en cap altra província de tot l’estat, com van mostrar les dades del Banc d’Espanya en l’anàlisi dels efectes de la pandèmia en el PIB. Les últimes dades econòmiques superen les previsions fetes fa uns mesos. Aquesta mateixa setmana, un estudi de BBVA Research destacava l’impuls que el turisme estava donant a l’economia gironina. Les dades macroeconòmiques a Catalunya i Espanya també són positives. No obstant això, tots els ciutadans notem que ens costa més arribar a final de mes o que hem perdut capacitat d’estalvi. Els efectes de la crisi de la inflació encara són molt presents en el nostre dia a dia: al supermercat, a l’hora de renegociar el contracte de lloguer o de pagar la quota de la hipoteca. A més a més, les entitats socials alerten que està creixent el nombre de llars vulnerables i de persones en risc d’exclusió. Sí, l’economia creix, però també ho fa la gent amb problemes.
