El mirall de les eleccions

Les darreres eleccions generals han donat uns resultats que ens permeten pensar en vàries qüestions i que, almenys des del meu punt de vista, també ens poden ajudar a entendre una mica més les passades eleccions municipals del maig. 

Els resultats dels últims comicis han fet evident que l’estratègia ayusista de Núñez Feijóo no ha funcionat i que només hi ha dues possibilitats: un govern liderat per Pedro Sánchez o una repetició electoral a la tardor. Pel que fa a Catalunya, és evident que el triomf del PSC ha sigut aclaparador. També és clar que, mentre que el PP i Vox continuen sent marginals, les forces independentistes han sigut fortament derrotades. El desastre d’ERC i les CUP ha sigut majúscul i Junts ha perdut un diputat. 

Més enllà d’aquestes constatacions, hi ha algunes dades d’aquestes darreres eleccions que valdria la pena posar sobre la taula: els partits de la coalició de govern liderada per Sánchez han aconseguit gairebé al 50% dels vots, mentre que les forces independentistes no han arribat al 28%. Si fem uns càlculs diferents i mirem les forces que han donat suport a una de les polítiques centrals del president per a Catalunya, és a dir, la taula de diàleg, els resultats que obtenim són encara més clars: el 61,68% ha votat a favor d’aquesta opció mentre que només un 13,96% s’hi ha oposat de manera rotunda. Pel que fa als resultats per a les comarques gironines, la victòria del PSC és indubtable, i si observem la ciutat de Girona, el creixement dels socialistes encara ha sigut més notori: gairebé una de cada tres persones ha votat la candidatura liderada per Marc Lamuà. El creixement ha sigut de gairebé 5.000 vots. 

«Tal com es va veure el 23 de juliol passat, Girona no és una ciutat només independentista. És molt més complexa que això

Aquest diari va publicar el 25 de juliol un interessant estudi sobre les darreres eleccions generals on es podia veure el detall de les forces que havien guanyat als diferents barris de la ciutat de Girona. Aquí es podia comprovar una tendència que ja s’havia vist a les darreres eleccions municipals: la candidatura del PSC va ser la més votada en els barris amb més densitat de població i amb rendes més baixes, és a dir, on viuen els sectors més vulnerables de la nostra ciutat. Són dades, també, que ens permeten plantejar-nos algunes preguntes sobre la composició de l’actual equip de govern de l’Ajuntament de la nostra ciutat.

Per fer-ho, convé també analitzar les dades de les darreres eleccions municipals. De les seixanta-una seccions de la ciutat, la candidatura liderada per la Sílvia Paneque va guanyar en les nou seccions amb una mitjana de rendes per sota dels 15.000€; també va fer-ho en dotze de les vint amb rendes entre 15 i 20.000€ i va quedar segona en cinc seccions més; de les vuit seccions amb rendes entre 20 i 25.000 € va ser la primera força en dues seccions i segona en cinc seccions més. La segona força més votada, Guanyem, va fer-se forta en les zones amb rendes mitges: va ser primera força en tretze seccions als barris amb rendes entre 20 i 25.000, només va guanyar en vuit barris amb rendes d’entre 15 i 20.000€ i no va ser el partit més votat en cap zona de les més pobres de la ciutat. El seu soci prioritari de govern, Junts, va ser la força més votada als barris més rics de la ciutat, amb rendes mitjanes superiors als 25.000€. 

Quines idees sobre la nostra ciutat podem extreure d’aquestes dades? La primera és evident: els socialistes són la força més representativa en els barris més vulnerables. La segona, també: el tàndem de govern a l’Ajuntament liderat per Guanyem-Junts no té una representació significativa als barris populars i vulnerables de Girona. 

Tenir en compte tota aquesta informació, la de les darreres eleccions generals i la de les passades eleccions municipals, crec que és molt útil per qüestionar una part central del relat que ha construït i procura seguir construint l’actual coalició de govern a l’Ajuntament. Tal com es va veure el 23 de juliol passat, Girona no és una ciutat només independentista. És molt més complexa que això: és plural i en la seva majoria mostra unes perspectives polítiques progressistes àmplies, que van des del socialisme (majoritari) fins a l’independentisme cupaire (minoritari). Tenint en compte això, lluny de ser la representació de la «Girona popular» i d’allò «que vol la majoria», el govern de l’Ajuntament no pot obviar que s’ha d’escoltar allò que ha votat la majoria de la ciutat, ni pot fer veure que no coneix que la seva opció política ha sortit francament debilitada a les últimes dues eleccions. No pot governar d’esquenes a una part de la ciutat. 

Subscriu-te per seguir llegint