Diari de Girona

Diari de Girona

Matías Crowder

Missatges en una ampolla

L a postal data de l’abril del 1939 i està escrita amb les antigues plomes a tinta. S’hi veu el caudillo al costat del títol Tarjeta postal patriótica i Arriba España! Però el que més crida l’atenció és qui es veu en la necessitat de fer-la servir per enviar un missatge als seus. Es tracta de Miquel Puigbert, exalcalde de Ventalló (Alt Empordà). Quan l’escriu està tancat a la presó de Girona a punt de ser executat. Ironies de l’atzar.

«Ahir en van afusellar 40 i avui 40 més, si continuen així em tocarà a mi aviat», escriu en una altra carta. Quan la mort no arriba, i les postals s’acaben, tal és la necessitat que escriu a llapis en petits trossos de paper. Demana una bossa de palla per fer-la servir com a coixí i tabac.

Les imatges següents van ser enviades als seus pels mestres Josep Vilalta i Maria Florensa. Són fotos del Camp de Gurs, on el règim de Vichy internava refugiats. Un camp al mig del no-res. La gent neteja la roba i la penja per eixugar-la al sol als filats que els tanquen.

Durant la Guerra Civil, Maria Roget va treballar com a administrativa a l’Ajuntament de Figueres. Al final de la guerra va marxar a l’exili on va participar activament en les campanyes a favor del vot femení. A les seves cartes i diaris hi figuren llistes de la compra, quan calia estalviar cada cèntim, i cartes on confessa estranyar la terra.

Ramon Boix Marsellès era professor de català i periodista. Durant la retirada, l’any 1939, s’exilià a França. En un carnet de membre de l’Amicale des Anciens Guerrillers Espagnols a France (F.F.I.) se’l veu molt seriós. En un altre document apareix en un carnet francès d’identitat fals amb el nom de Raymond Pujol.

Les històries que se citen són alguns dels fons del Museu Memorial de l’Exili (MUME) que la Universitat de Girona ha acabat de digitalitzar aquests dies per integrar el seu repositori i fer-los accessibles sota el nom De la República a l’exili: els camins dels mestres. La UdG ha catalogat alhora més de 3.000 volums de la biblioteca del museu, arxius que també es poden consultar en línia.

Es tracta de cartes, papers oficials, fotografies i altres objectes que les famílies dels exiliats van cedir al museu. La ruptura de vincles familiars, la pèrdua de llar i la separació forçada de la terra natal és present en cada arxiu. I el seu passeig virtual no té malbaratament. Són com petits missatges en ampolles que, al llarg de les dècades, l’era digital recupera.

Compartir l'article

stats