Diari de Girona

Diari de Girona

Josep Callol

Els bascos, els més llestos de la classe

Aquest agost acabat d’acabar ha estat, com bé deia Jorge Fauró en un article a Diari de Girona, un poti-poti d’informacions que a estones feia pensar que estàvem vivint un octubre, un febrer o un maig i no un mes on tradicionalment no passa gairebé res, o almenys ho sembla. Gairebé cada dia cridava l’atenció alguna notícia de política, moltes d’elles veritablement sorprenents; tot i que si algun any havia de passar, era precisament aquest, amb unes eleccions generals convocades amb calçador a finals de juliol. Els processos postelectorals són tan llargs i lents que era previsible que no semblés que vivíem en el període estrella de les vacances i el turisme. Però ha estat així i ens ha donat «vidilla» als periodistes, protagonisme als polítics i cansament a ciutadans que haurien preferit no saber res de Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo, Carles Puigdemont, Pere Aragonès o Jaume Asens, almenys fins ben entrat el setembre.

El PP oxigena Junts. Pot semblar estrany, però ha estat així. Aquell PP que no volia saber res de Carles Puigdemont, de Junts per Catalunya o d’Esquerra, resulta que, girant l’argumentació com un mitjó, han passat a ser objecte de possibles negociacions. Sense que quedin lluny aquelles declaracions sobre els independentistes que volen trencar a Espanya i que obligaran Sánchez a portar el país a la destrucció absoluta, els populars, de cop i volta consideren que han de parlar amb JxCat. Ben pensat, no és tan sorprenent. El Partit Popular, des de José María Aznar a Feijóo, passant per Mariano Rajoy i Pablo Casado, ja ens té acostumats als canvis de guió i aquest cas no ha estat una excepció. El candidat popular ha fet exactament el mateix que van fer els seus predecessors, donant a entendre -deixant de banda Casado- que és el més despistat de tots.

Feijóo ha donat protagonisme a l’inquilí de Waterloo perquè si el resultat electoral ja l’havia situat en una cruïlla de camins, ara n’ha sumat un de més, que molt probablement no portarà enlloc, però servirà per fer veure que el tauler continua movent-se. Puigdemont agafa aire de nou, després de les negociacions per la Mesa del Congrés, i el president del PP guanya una mica de temps abans no s’adoni del tot que no té cap possibilitat a conquerir la Moncloa. La incògnita està en saber si llençarà la tovallola abans del ple d’investidura o permetrà que es faci evident, una altra vegada, la seva debilitat. Poden continuar embolicant la troca tot el temps que vulguin o puguin, però si no hi ha gir inesperat, l’única possibilitat de salvar Feijóo és una repetició electoral.

El canvi a Esquerra. Mentrestant, ERC comença a jugar algunes cartes que, si menys no, situen el partit d’Aragonès i Oriol Junqueras en aquest tauler que sembla que es mou. Els republicans estan negociant amb el PSOE el «famós» reglament que ha de permetre el català i la resta de llengües cooficials de l’Estat al Congrés. És el que han de fer i han d’esforçar-se a explicar-ho, per fer entendre que són ells els que lideren aquest procés, que han tornat a agafar les regnes del diàleg amb els socialistes i que són protagonistes de la vida política, almenys per contrarestar el paper que té Junts des de la nit electoral. L’altra gran pregunta és si sabran explicar-ho a l’opinió pública.

El paper dels bascos. I en mig del guirigall d’informacions, treu el cap el lehendakari Iñigo Urkullu amb una proposta que ho podria canviar tot en aquest tauler que ara podria moure’s de veritat. Des de l’inici de la democràcia, els polítics bascos són els que han tingut més olfacte per intuir portes mig obertes i escletxes oportunes i això és el que ha fet el lehendakari en les darreres hores amb una proposta que no és només per a ells, sinó que té en compte Catalunya i Galícia. No es tracta d’autodeterminació, ni de referèndum, ni tan sols d’amnistia. Es tracta d’augmentar l’autogovern; en definitiva allò que Artur Mas pretenia aconseguir just abans de l’escalada del procés i es va equivocar amb el qui i el quan. Ara, potser el moment i la situació són les idònies. Si fos així, els bascos demostrarien ser, una vegada més, els més llestos de la classe.

Compartir l'article

stats