Els valencians que vivim a Catalunya veiem amb preocupació l’actitud del govern valencià. I és que els valencians patim una plaga pitjor que totes les d’Egipte juntes: la hipocresia del PP pel que fa a la unitat de la nostra llengua.
En un nou «numeret», que va més enllà del ridícul, el PP del País Valencià ha protestat perquè al Congrés, on s’hi podrà utilitzar el català, el basc i el gallec, a més del castellà, no es fa cap esment del «valencià». I per això el PP valencià s’ha esquinçat les vestidures perquè s’oblida el «valencià», que el PP considera una llengua diferent al català. Una llengua, el valencià, que fa uns anys el partit del Sr. Feijóo deia, ridículament, que provenia de l’iber!
Ja tenim de nou la batalla per la llengua, encapçalada per uns ineptes que no saben res absolutament de filologia, quan més de 46 sentències fermes (TC, TS, TSJPV), confirmen la unitat del català.
El PP valencià, però, amaga que el seu XVIII congrés, reunit del 10,11 i 12 de febrer de 2017, consagrà la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La ponència Educación, innovación y cultura, coordinada per la diputada Andrea Levy, en el punt 125 del capítol, «El español, una lengua de oportunidades», deia el següent: «El catalán, el gallego y el vasco son una muestra de la pluralidad que ha sido clave en el éxito reciente de España como modelo de convivencia abierto, diverso e integrador». I el valencià? El text de la ponència no mencionava el «valencià», perquè, explícita i implícitament, el PP reconeixia que no hi ha cap diferència entre el català i el valencià.
El govern valencià, tan indignat, ¿en quina literatura creu que s’han d’incloure les obres de Mario Benedetti, Pablo Neruda o Octavio Paz? ¿Serà capaç de dir que no pertanyen a la literatura castellana o espanyola?
El president Tarradellas deia que a la vida, l’únic que no es pot fer és el ridícul. Una actitud i una manera de fer tan arrelada en el PP valencià, quan els dirigents d’aquest partit defensen el secessionisme lingüístic.
Els «eminents» dirigents del PP, tan indignats, no haurien de fer el ridícul ni haurien de jugar amb els sentiments de la gent, sinó que haurien d’acceptar el que diu el món acadèmic pel que fa a la nostra llengua. I també el que afirmava el PP al seu congrés! I si no, que vinguin a passar uns dies a Sant Joan de Mollet, a Puigcerdà, a Blanes, a Ripoll, a Olot o a Salt i voran com entenen els ciutadans d’aquestes viles sense necessitat d’un diccionari. I sense que això, entendre el català (ells que neguen la unitat de la nostra llengua), sigui cap miracle de Sant Vicent Ferrer.
