100 primers dies desaprofitats: Quan llegeixis aquest article, farà 90 dies de la constitució dels nous ajuntaments. En falten 10 per acabar el que simbòlicament se n’ha dit els 100 primers dies de gràcia, i almenys a les comarques gironines, el silenci és ensordidor. El contrast amb els governs d’algunes comunitats autònomes que també van passar per les urnes el passat 28 de maig és demolidor. La majoria dels governs autonòmics no han desaprofitat aquest període tant important per configurar la imatge del nou govern. Altra cosa és que s’estigui d’acord o no amb les seves decisions.
El que sorprèn és com majoritàriament, els nous governs dels ajuntaments gironins han desaprofitat aquest període tan especial. I no és qüestió de diners, sinó d’idees i voluntat. Altres governs municipals com el de Tarragona, Badalona o Barcelona ho han fet. Per què a la nostra demarcació no s’aprofita aquest període inicial del mandat?
Aprendre a desestacionalitzar: Aquest serà un bon mes de setembre des del punt de vista turístic. Alguns ajuntaments han allargat els serveis d’estiu durant tot el setembre. I si el temps acompanya, la tardor també pot ser molt bona. Una certa desestacionalització que es consolida i que fa que de març a novembre hi hagi cada vegada més flux turístic. Sobretot a les ciutats.
Però falta el més important: entendre què és la desestacionalització turística. La majoria del sector i les administracions no ho han entès. Desestacionalitzar no és allargar el turisme de temporada a la tardor o la primavera. És impossible. Desestacionalitzar és ser competitius turísticament amb un tipus diferent de turisme que pot venir a la tardor i la primavera. Si tinguessin el concepte clar, encertarien molt més en els esforços per atraure turistes en temporada baixa. I és que els possibles visitants de temporada mitjana no són els turistes de l’estiu, són totalment diferents. Són professionals que venen a treballar o gent que té un hobby i que el practica d’una manera gairebé professionalitzadora. Per tant, a la tardor o a la primavera, els principals públics són les productores que graven sèries i pel·lícules, els congressistes, els esportistes professionals o amateurs que venen a entrenar, amants de la natura, turisme urbà, etc. És aquí on cal apostar per desestacionalitzar de veritat. Però fa l’efecte que la cosa no va per aquí i que continuarem amb ofertes de caps de setmana per a parelles o programant visites familiars.
Habitatge i mobilitat: Els ajuntaments tenen molts reptes per als propers anys, però si n’hi ha un que sobresurt és el binomi habitatge-mobilitat. La societat catalana ha canviat molt en les darreres dècades. Avui en dia, a les llars catalanes hi viuen 2 persones de mitjana, quan abans era el doble per llar i un 26% de la població viu sola. A més la població ha augmentat en 2 milions en les darreres dècades. I això sense tenir en compte els habitatges dedicats al turisme. Hi ha una manca evident d’habitatge al país. I d’aquí l’augment del preu de l’habitatge tant de compra com de lloguer. L’import dedicat a pagar el cost de la llar és tres o quatre vegades el que es dedicava fa quatre dècades.
Això ha provocat una expulsió de veïns de les ciutats que s’han distribuït al llarg del territori. També el desig d’una oferta unifamiliar impossible a les ciutats. Tot això ha provocat una mobilitat enorme que crec que els governs municipals no en són conscients.
A dia d’avui, la majoria de ciutats mitjanes tenen la meitat de llocs de treball que persones ocupades i les capitals a la inversa, el doble de llocs de treball que veïns cotitzant.
Les ciutats depenen d’aquest moviment, ja no poden viure només dels seus veïns. És impossible. I ho han de tenir en compte. Tot sembla indicar que van en la direcció contrària, pensar només en els veïns. Els efectes es veuran aviat.
És hora potser de començar a entendre les ciutats més enllà del padró. Qui és ciutadà d’una ciutat? Aquell que hi fa vida o només el qui hi dorm? Ho són tots els que se’n senten i la viuen. Encara que administrativament no sigui així. Tard o d’hora ho veuran.
Ecologisme només urbanita?: La notícia de que una jutgessa vol revertir l’eix verd de Consell de Cent a Barcelona ha estat rebuda amb raó amb estupefacció. Alguns dels partits polítics que s’autodefineixen com a ecologistes han cridat a la defensa de l’eix verd amb totes les seves forces com també van fer amb l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. I fan bé.
El que sorprèn és que a aquests mateixos partits o persones del seu entorn, que consideren «lawfare» aquesta decisió judicial, els és totalment igual qualsevol agressió que succeeixi fora dels entorns metropolitans. Cap pronunciament sobre l’especulació industrial renovable que posa en risc la fràgil biodiversitat catalana. Ni a terra, ni al mar. És més, alguns d’ells són al darrere dels lobbys com «Renovem-nos» que treballen per industrialitzar espais naturals. És molt curiós aquest nou ecologisme exclusivament urbanita, tenint en compte que l’ecologisme en teoria treballa per conservar els espais naturals d’alt valor ecològic, que en el cas de tot el món estan fora de les ciutats. En aquell entorn tan desconegut, feréstec i llunyà per a ells que es diu espai rural o natural. Deixeu-m’ho dir. Un ecologisme només urbà no és ecologisme, és una altra cosa.
