Independència o eleccions. Cada 11 de setembre el president de torn de l’ANC deixa anar una proclama que té dos objectius: continuar animant els més fervents creients de la independència (els que encara pensen de veritat que és possible) i intentar ser influent. No dubto que la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va aconseguir el primer propòsit; el segon es va quedar només en un desig. Feliu ha de saber, de fet ho sap, que si Pere Aragonès decideix avançar les eleccions, no serà perquè ella li ha exigit, sinó perquè el president esperarà el moment que ell pensi -equivocadament, o no- que més li pot beneficiar, igual que va fer Pedro Sánchez quan va convocar les generals del 23 de juliol passat. Aragonès no decidirà res pel «pols ciutadà», encara menys quan aquest no va respondre amb l’ímpetu que ho havia fet en els anys de màxima efervescència del procés, ni tampoc perquè li demanin a crits des d’un escenari. El que decideixi serà perquè ell considera que en pot treure el màxim profit.
La presidenta de l’ANC, com havien fet els seus predecessors, va buscar una proclama per la manifestació de la Diada que fos atractiva i que captés els titulars del dia i de l’endemà. En això, l’entitat independentista en sap molt, però les frases pretesament efectives acaben essent sempre una còpia mal entesa del «president posi les urnes» de l’expresidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell. Aquelles paraules anaven dirigides a una gran massa, a un col·lectiu molt ampli de la societat catalana, i pretenien que el president (aleshores Artur Mas) organitzés el referèndum per la independència. A més de tenir un públic molt més gran, Forcadell va aconseguir el segon objectiu: el president, tot i que a la seva manera, va posar les urnes el 9-N.
Les dues líders s’han enfrontat verbalment després de la Diada i ho han fet per l’altre missatge, el de veritat, el que no tenia la funció de gran proclama com el primer, però que ha acabat essent el més efectiu i potser tindrà alguna influència: l’anunci d’una llista cívica a les pròximes eleccions autonòmiques. Forcadell va sortir l’endemà a dir que era un error, recordant Junts pel sí, que segons ella va ser un fracàs: «Nosaltres pensàvem tenir majoria absoluta i no la vam tenir. També es va provar de fer llistes cíviques a les municipals i no vam treure cap regidor. El que sí que es va assolir va ser fragmentar encara més el vot independentista». Feliu només va poder contestar que Forcadell havia passat a la política de partit, una obvietat que tot i ser certa, no desvirtua els arguments de l’expresidenta.
És veritat que Carme Forcadell no és la mateixa que va cridar «president posi les urnes» i que ha viscut moltes coses des d’aquell 11 de setembre de 2014. Va passar a la política, va ser presidenta del Parlament i va anar a judici i a la presó. Precisament, perquè ha passat per tot això, sap perfectament de què serveix posar urnes i declarar la independència; i ella com tants altres està facultada per dir-li a l’ANC si s’equivoca, o no. Que digui que una nova llista no faria altra cosa que «dividir» encara més el secessionisme pot ser cert, sempre que Feliu no hagi explicat el projecte sencer i que darrere s’hi amagui un pacte més ampli amb altres sectors. Ho veurem.
El que sí que sembla, és que la possible «llista cívica» no agrada a alguns sectors de l’independentisme i en concret a Esquerra Republicana. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també va reaccionar a la proposta de l’ANC i ho va fer amb un contundent desafiament: «Si volen presentar una llista, que ho facin». No sé si ERC està gaire per desafiaments. Potser sí que la llista de Dolors Feliu fa por.
