No s’hi val a riure: aquesta setmana he vist als lavabos de l’aeroport del Prat un cartell amb instruccions per rentar-se les mans. En deu o dotze passos, crec recordar, i uns gràfics molt bonics i aclaridors, per si a algú li quedava algun dubte, que ja se sap que una imatge val més que mil paraules. Tot magníficament explicat des del començament: «un cop us heu mullat les mans amb aigua, apliqueu-vos-hi sabó», i anar fent.
Potser és el fet de fer-se gran, però tinc la sensació que cada cop la societat està més infantilitzada, per no dir-ne una de més grossa. Al mateix lavabo, de fet al mateix aeroport, hi havia a cada cantonada un aparell amb cares d’emoticona per valorar els diferents serveis. Els importa un pito, la nostra opinió, ara, deuen pensar, els podem tenir entretinguts polsant tecles «divertides», que guai. És com aquests pobles, ho he vist sobretot al Baix Empordà, amb limitadors de velocitat que somriuen o fan cares tristes en funció de si vas o no com correspon.
I així en mil coses més de la vida, del dia a dia. Entretinguts en foteses, enganyats però somrients. Ens han d’explicar com ens hem de rentar les mans. On hem anat a parar. El que Mike Judge va imaginar a Idiocracia el 2006, recuperin-la, em temo que es queda curt.
