Lluís Duch (EPD), monjo de Montserrat, Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, una de les veus més singulars del pensament català contemporani, en el seu llibre Religió i Món Modern ens fa una descripció realista de l’economia del món que ens ha tocat viure que en bona part, ens dona la clau dels dolors i angoixes que planegen sobre la ment i el cor, de moltes (massa?) persones.
Heus ací uns detalls de la seva visió quan diu que en aquests dos últims segles, l’econòmic ha adquirit en la societat occidental, la racionalitat tècnica-econòmica que s’ha anat apoderant de tots els sectors de la realitat social (treball, habitatge, esbarjo, consum, família, cultura, mitjans de comunicació, etc.)
Els homes i les dones esdevenen realitat intercanviables, que funcionen com a «mercaderies», la qual cosa significa que l’únic valuós de la persona és el seu possible valor de canvi.
Charles Pierre Péguy, poeta, assagista i editor francès (1873-1914), també descriu, amb veu profètica, la causa que al seu entendre deshumanitza la societat: «Per primera vegada en la història del món, el diner és sol fit a fit de l’esperit. Per primera vegada en la història del món, el diner és el senyor del sacerdot com és el senyor del poeta com és el senyor de l’escultor i del pintor» (citat per Ll. Duch)
Enmig d’aquest món, enfangat pel diner, també s’hi troben fonts d’aigua cristal·lina que ens conviden a degustar-les en repòs, per recuperar l’energia necessària per seguir el camí que ens ha de conduir a ser humans en totes les dimensions que configuren la persona, cos, cor, ment i esperit
Una d’aquestes fonts és l’obra de Nuccio Ordine La utilitat de l’inútil, que Mònica López Abellan, en la secció d’opinió del nostre Diari de Girona (11/08/23) ens fa una bona ressenya del llibre que val la pena llegir-la. Entre altres coses diu: «Nuccio Ordine en el seu llibre La utilitat de l’inútil, així ho recorda, fent un recorregut per la història del pensament i de l’art en diferents èpoques. Necessitem molt més de l’art i la literatura del que creiem. Com a societat, necessitem de símbols que ens representin, obres que ens emocionin, persones d’aquest temps i d’altres anteriors en les quals vegem brillar part del millor que també ens bull dins».
Veus del món de l’empresa, igualment han reclamat i reclamen, un canvi de paradigma que ens alliberi del dogma del mercat i la sobirania del diner.
Ens advertia l’any 1995 Pere Duran Farell, l’empresari català, humanista, Creu de Sant Jordi: «...És necessari pensar en un nou tipus d’empresa lliurada a un nou tipus d’home sensible i en llibertat responsable, o sigui, amb un màxim potencial creatiu, perquè no hi ha creativitat sense llibertat i que la seva sensibilitat el condueixi a la necessitat d’impulsar fermament, els valors morals, culturals, ètics i estètics a nivell personal i social, de manera que aquests valors convergeixin i no divergeixin com fins ara, amb l’admirable desenvolupament material del nostre temps...»
En aquest mateix sentit, concretant encara més, Oriol Amat i Salas, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra des del 2001, universitat de la qual fou rector entre el 2021 i el 2023, vaig tenir el goig d’assistir a un Seminari sobre Cooperativisme a Girona i dels meus apunts de les seves lliçons, remarco: All llarg dels darrers anys, la formació empresarial ha anat prioritzant els coneixements quantitatius i tècnics. Així, en els programes de formació de la majoria de facultats d’empresa i de les escoles de negocis han anat guanyant pes les assignatures més hard. Es tracta de matèries com les matemàtiques, l’estadística, l’economia, les finances o la comptabilitat, per exemple, que són fonamentals en el món de les empreses.
El que tinc menys clar és que sigui raonable que les persones que tenen responsabilitats directives no hagin dedicat un mínim de temps a continguts més soft, com s’anomenen sovint les assignatures properes a les humanitats.
Em refereixo a matèries com la filosofia, la psicologia, la història i d’altres similars. Crec que l’increment del pes de les humanitats en els currículums és un repte en la majoria de facultats d’empresa i escoles de negocis.
Un directiu que tingui una bona base d’humanitats és molt possible que estigui millor preparat per plantar cara als reptes que actualment hi ha a les empreses. Per exemple, arran de la crisi econòmica i els excessos de cobdícia que la varen afavorir, en moltes institucions acadèmiques s’ha posat més èmfasi en la necessitat d’incloure alguna assignatura d’ètica en els negocis.
Quan un líder ha llegit molt es nota, no només en la manera de parlar, sinó també en la perspectiva amb què analitza les situacions i els missatges que transmet. Els líders amb una base de formació humanística també estan més preparats per entendre les persones amb les quals han de negociar, sigui el comitè d’empresa o un empleat. En definitiva, les matemàtiques i altres matèries més tècniques són imprescindibles, però per si soles poden ser insuficients per a resoldre la majoria de les situacions complexes, sobretot si hi ha persones relacionades. Per això cal apostar més per les humanitats, ens hi va molt
Davant aquesta displicència vers les assignatures considerades inútils, em permeto citar una frase de Victor Hugo a Els Miserables recollida La utilitat de l’inútil: «Oh, utilitat increïble de l’inútil!».
