Farta de sentir «és una bona persona». Quan diem que algú és una bona persona? En tots aquests anys, he arribat a sentir aquestes paraules dirigides a persones submises que es deixen arrossegar pels interessos dels altres, en aquelles excessivament generoses que de tant que ho són es queden sense res i els altres se n’aprofiten o, per exemple, també les he sentit a persones amb un cert grau de bondat per sobre de la normalitat per guanyar-se el cel. Ocasionalment oblidem que tenim un inconscient molt punyeter que ens fa reaccionar (més que actuar) d’una manera determinada i dels qui la majoria no el coneixem prou bé per ser súperpersones perfectes! En algunes ocasions, una persona fa el bé per guanyar-se el cel i no perquè ho senti vertaderament, sinó perquè té incrustat un egoisme que duem tots interioritzat del qual no en som conscients. Altres, les podem considerar bones persones perquè es deixen manipular fàcilment al nostre gust o bé són menystingudes per la falta de criteri o personalitat conseqüència de traumes o qüestions personals no resoltes alhora per sentiments de culpabilitat ficticis que se’ls mengen per dins. Si ens posem en escena en el món de l’educació, sovint etiquetem de «bons» aquells alumnes que no porten problemes a l’aula, i en canvi, aquells amb mal comportament se’ls etiqueta de «dolents» quan potser aquests últims més rebels són més nobles i sincers ja que exterioritzen el seu malestar de la millor manera que saben i probablement alguns dels qui considerem «bons» callen i/o reprimeixen el malestar aplicant ja des de ben petits el món de les aparences i la falsetat. En la meva opinió humil, consideraria una bona persona aquella que practica la consciència d’ella mateixa, aquella que s’esforça per ser millor persona, la que sap escoltar sense jutjar, la que sap expressar sense manipular als altres pels seus propis interessos, la que d’alguna manera sap aplicar l’assertivitat perquè ho sent de veritat i podria anomenar una llista més llarga que ocuparia tota una pàgina del diari, perquè de bones persones n’hi ha de molt tipus i de diferent naturalesa ja que cadascú és diferent i víctima de la seva història personal.