En primer lloc, justificar l’article que el sotasignat escriu per tal de donar contesta a una gravació barroera, tavernària i potinera, entre altres adjectius, efectuada per un individu que es pensa que per ser diputat provincial li dona dret a pontificar a tort i a dret sobre la meva persona sense conèixer-me de res, basant-se en un article que em va dedicar el bon amic Jordi Grau i en una entrevista distesa a TV Girona.
Aquest personatge que es diu Casas i és de Llagostera ha estat nomenat per la CUP per formar part del plenari de la Diputació de Girona, imagino que pels brillants resultats assolits com a cap de llista a les passades eleccions municipals, en què queda clar què n’opinen de l’interfecte els seus convilatans llagosterencs. És a dir, que passa de tres regidors a un i de 796 vots a 369. Rebi la meva més cordial enhorabona.
La seva ignorància, per molt que sembli atrevida, no passa de ser un fidel reflex de la seva ineptitud política i personal respecte certes afirmacions que públicament fa. D’una banda, ja hauria d’haver dimitit perquè ni s’ha llegit com a mínim (si és que sap com fer-ho i on trobar-ho) la història de la corporació en afirmar que he estat nomenat cap de gabinet i que aquest és un càrrec nou. Del seu salari i del meu en parlarem en un pròxim article, ja que queden molts temes per tractar. Sr. Casas (perdoni el tracte de Sr., però a vostè no el conec de res), des de l’adveniment democràtic, la Diputació de Girona ha tingut la figura del cap de gabinet, però vostè ja fa com en Salellas III, l’Espardenyer, que ambdós menteixen i manipulen la veritat més que no pas mengen. També afirma que les meves dinàmiques de funcionament les voldria erradicar. Jo hi afegiria que és una autèntica desgràcia per a la política gironina que personatges com vostè, que acaben d’entrar a la Diputació de Girona, el seu principal bagatge sigui no demostrar què pot fer per les comarques gironines, sinó escopir contra mi per la seva fètida boca tots els exabruptes i lladrucs que em dedica.
Quant a tornar a dinàmiques del segle passat, només veure’l davant la càmera amb posat de Marty Feldman, d’«El jovenet Frankenstein», ja esgarrifa qualsevol aficionat a pel·lícules de classe C de Bollywood (no ho confongui amb Hollywood, on no podria aspirar a cap més paper que el d’encarregat en cap de Vileda a l’attrezzo).
Es pregunta què és el que jo sé. Doncs li diré ben clar, Sr. Casas: saber la manera de desemmascarar les mentides i manipulacions dels Salellas (capítol a part d’aquí a uns dies), de la Madonna Còsmica Pèlach i dels Casas que ens ocupen.
Sr. Casas, és millor estar callat i semblar ximple, que parlar com vostè en el vídeo, i esvair els dubtes definitivament (Marx). Parla de si no hi ha ningú més per ocupar el càrrec a la corporació. És el mateix que em pregunto respecte al seu assessor.
Però, quan es parla sense fonament i coneixement de la realitat, com és el seu cas, em ve a la memòria aquella magnífica definició sobre el cervell humà que va desenvolupar Maquiavel sobre la hipocresia de la classe política. El primer cervell discerneix per si mateix, el segon entén el que altres discerneixen i el tercer (és a dir, el seu) ni discerneix ni entén. Tornant a citar Maquiavel, el primer cervell és excel·lent, el segon és bo i el tercer és inútil.
En un pròxim article, emparant-me en la llibertat d’expressió (aquesta en què vostès estan tan d’acord sempre que vagi a favor seu), parlarem dels càrrecs de confiança que té l’Espardenyer a l’Ajuntament de Girona i que el duet Pimpinela de la política (Salellas-Pèlach) criticaven no fa gaires anys a la Diputació de Girona i, justament, és el model que l’Espardenyer ha calcat en la seva nova etapa de governant perdedor electoral. Parlarem més endavant de la Pèlach i les seves oposicions a Celrà; de les reunions al Consell Comarcal del Gironès entre càrrecs electes de la CUP i Salellas per tal que no es parli dels càrrecs de confiança per no portar-li més problemes; del servei de cotxe oficial que ara utilitza l’Espardenyer per fer-se dur al castell de Sant Gregori i a altres llocs (precisament, ell que, quan era diputat, criticava l’ús del cotxe oficial i en demanava informació perquè no hi estava d’acord); etc.
També Sr. Casas faré un seguiment exhaustiu del seu tarannà de diputat per veure quines iniciatives és capaç d’implementar per tal de millorar el nivell de vida dels ciutadans de les comarques gironines. Si és per vostè i veient el seu tarannà, que Déu ens agafi confessats. M’ha resultat realment entendridor escoltar de música de fons la banda sonora d’El Padrino, a la qual veig que vostè se sent plenament identificat. Jo només puc esperar poder-li dedicar Se va el caimán, que en el seu moment vaig dedicar a la Pèlach quan vostès la van liquidar de la Diputació, amb l’excusa que feien dos anys cada diputada. Semànticament, impecable.
Recordi Sr. Casas que, quan torni a obrir la boca, els brams de l’ase no arriben al cel.
Salutacions a vostè com a membre de la CUP Nord-Oriental, de l’Amargant del sector Sud-Occidental.
Ens retrobarem a la segona part. Mentrestant, li desitjo que vagi millorant el seu paper de presentador d’òperes bufes.
