Diari de Girona

Diari de Girona

txell.jpg

Depilar l’aixella als escocells

Fa poc més d’un any, l'Ajuntament de Girona va decidir deixar créixer les herbes espontànies que treien el cap a les voreres i als escocells per fer pedagogia de les plantes urbanes, seguint el model de París, Nantes o Amsterdam. Passejant per Girona, però, l’idil·li es destrempa. I és que resseguint el riu Onyar, que tancant els ulls potser tampoc podria confondre’s amb el Sena, la mata d’herbam dels escocells s’ha convertit en aquella aixella peluda que tothom veu però que ningú gosa tornar a escorcollar. Les males herbes, més val dir les coses pel seu nom (encara que l’Ajuntament s’entossudeixi a defensar que són plantes), superen el metre d’alçada i s'estarrufen pel llarg i ample de la vorera. La postal, que només uns metres més enllà enquadrarà cases acolorides i temples exhuberants, fa tant tuf a decadència que fins i tot fa aturar els vianants al seu pas (de moment encara no han de fer acrobàcies per passar, però tot arribarà). Sota aquesta perruca malgirbada, com qui amaga borles de pols sota l’estora, s’acumulen tiquets, llaunes i cigarretes per la posteritat. Records de la Girona que va ser. Com una càpsula del temps on Flor a punt, Mobles i Complements J. Nierga, La Bombonera o la llibreria Geli encara posessin ànima a una ciutat cada vegada més impersonal, més desconeguda, més prescindible, més com totes les altres.

Compartir l'article

stats