Ple municipal de Girona del 13 de juliol de 2015: Laia Pèlach (CUP) lamenta que no s’adjuntin currículums dels càrrecs de confiança de l’equip de govern presidit per Carles Puigdemont per saber si són les persones «idònies» per ocupar-los. Pèlach va dir que els partits aprofiten aquests càrrecs per col·locar els seus militants. Tres mesos després, Lluc Salellas (CUP) va acudir als jutjats per denunciar la designació dels càrrecs de confiança: «Aquesta és una mala praxi tradicional de CiU que s’ha anat fent massa sovint en els últims anys i que ve per interessos més partidistes que professionals», va explicar. Salellas va especificar també que aquestes contractacions ja s’havien produït en el mandat anterior, però que en l’actual (el de 2015) no només s’han «mantingut» sinó que «s’ha incrementat» el nombre de càrrecs i també el pressupost assignat. En el mateix ple, que era el primer després de les eleccions municipals del mes de maig, es va aprovar la modificació puntual del Pla General que permetia el trasllat de la Clínica Girona amb el vot en contra dels quatre regidors de la CUP, entre ells el de l’ara alcalde Lluc Salellas.
Ple municipal de Girona del 18 de setembre de 2023: Vuit anys després que presentés aquella denúncia contra els càrrecs nomenats per Carles Puigdemont, l’Ajuntament presidit per Lluc Salellas aprova un increment de prop de 200.000 euros per a càrrecs de confiança. Ha passat dels 5 assessors i 6 dedicacions exclusives de l’anterior etapa de Marta Madrenas a 7 assessors i 11 dedicacions (8 exclusives i 3 al 75%) de l’actual mandat. Mentrestant, Laia Pèlach, que acusava els partits d’aprofitar els càrrecs per col·locar els seus militants, fa un any i mig que exerceix de tècnica de Joventut i Igualtat de l’Ajuntament de Celrà, governat pels seus amics i col·legues de la CUP. L’Ajuntament presidit per Lluc Salellas també anuncia que està estudiant presentar un recurs contra la recent sentència judicial que ha declarat nul el procés per traslladar la Clínica Girona. L’antisistema Salellas pot acabar presentant un recurs per defensar la postura de CiU (ara Junts) en contra de la que va defensar ell mateix quan es va aprovar la modificació del pla general en aquell ple del 13 de juliol de 2015.
Hem vist com el mercat del Lleó sumava el segon estiu consecutiu sense refrigeració. O com tres sentències han obligat a pagar 166.000 euros a set treballadors municipals. Aquestes sentències són només la punta de l’iceberg de tot el que pot venir: s’han presentat desenes de denúncies que podrien costar uns quants milions d’euros als veïns de Girona. O com el TSJC ha anul·lat la llicència municipal d’obres del Leroy Merlin i ha tombat unes obres del mateix centre per construir un ramal, i vinga presentar recursos de cassació i vinga malbaratar els diners dels ciutadans. O com l’Ajuntament ha renunciat a una subvenció de 108.000 euros per falta de l’equip d’especialistes necessari per implantar la intel·ligència artificial als serveis socials. Això és l’actual Ajuntament de Girona: un desgavell continu.
Lluc Salellas ni tan sols pot apel·lar, com s’acostuma a fer en aquests casos, a l’herència rebuda. L’herència és l’actual govern de la ciutat, i ell el presideix, per això va fent la viu-viu. L’acció de govern dels tres primers mesos, vacances incloses, ha consistit a escriure tuits a tort i a dret i a fer-se fotos passejant o reunint-se amb desenes de persones. Tot ben amanit amb molta propaganda a través de les xarxes socials, que és el full de ruta d’avui dia en els governs populistes, i retòrica nacionalista buida de contingut tota la que vulguin («la independència és la millor eina pel futur d’un país que es vulgui lliure, just i solidari», Salellas dixit).
La cirereta ha sigut la submissió amb el projecte del nou hospital Josep Trueta. Set anys després que Salellas publiqués un article al Diari de Girona acusant l’alcaldessa Marta Madrenas del seu mutisme sobre el nou Trueta i denunciant «la inacció de l’equip de govern actual que ni tan sols exigeix cap avenç al Govern de la Generalitat», ha sortit d’una reunió al Palau Generalitat amb Pere Aragonès amb les mans buides i amb l’únic compromís que «hi ha voluntat per part del Govern que en els pròxims mesos puguem avançar tant en el projecte, primer, com en la posterior construcció del nou parc». Només «avançar»? A hores d’ara? Fa tres anys que l’aleshores president Quim Torra, la consellera de Salut, Alba Vergés, i totes les autoritats locals i provincials van fer el numeret de fotografiar-se «inaugurant» els camps de rostolls que han d’acollir el futur Campus de Salut. La construcció del nou Trueta, que porta quinze anys de retard, quinze, és una gran presa de pèl amb el silenci còmplice de totes les forces vives gironines, polítiques, empresarials i col·lectius sanitaris inclosos. Ui, si la seva construcció depengués de Madrid!
Quim Torra pretenia que Girona assumís la capitalitat de Catalunya per «abdicació de Barcelona», segons el món fantasiós en el qual viu, però en el que en realitat s’ha convertit Girona és en la capital del fum. Tot és façana, tot és artificial, com la Catalunya independentista del «mandat» de l’1-O, però ampliat, per alguna cosa Girona és l’alumne més avantatjat d’aquest engany col·lectiu. Els partits que governen la ciutat (Guanyem/CUP, Junts i ERC) fan la gesticulació d’aprovar una moció per «trencar amb la Monarquia» i resulta que quedarà escrit que, sota el mandat de Lluc Salellas a l’alcaldia de Girona, les dues infantes (Elionor i Sofia) van venir a la ciutat per primera vegada a la seva vida. I jo em pregunto: a tot aquest desficaci han donat suport Quim Nadal i Anna Pagans?
