Amb aquest títol es coneix una pintura a l’oli de grans dimensions de Ramon Martí i Alsina, pintada entre 1863 i 1864 i avui exposada en dipòsit a l’Auditori Josep Irla de l’antic Hospital de Santa Caterina de Girona. L’obra, inspirada en el quadre La batalla de Tetuan que Marià Fortuny havia fet un parell d’anys abans per encàrrec de la Diputació de Barcelona, reflecteix la batalla que va tenir lloc el 19 de setembre de 1809 quan l’exèrcit francès va intentar un assalt massiu a la ciutat però es va trobar que les vuit companyies de voluntaris, els Hússars de Sant Narcís i les dones de la Companyia de Santa Bàrbara oposaren una forta resistència en una lluita desigual que l’historiador gironí Lluís Maria de Puig va qualificar com «un enfrontament brutal i sagnant». La batalla va passar, efectivament, a la posteritat, com El gran dia de Girona adaptant així la frase que s’atribueix a Blas de Fournas, el coronel que comandava les tropes assetjades.
Més de mil gironins varen perdre la vida en aquella gesta per defensar la ciutat de l’exèrcit invasor francès però des d’aquell moment va començar una etapa que Santiago Sobrequés va considerar com «l’agonia de Girona». Sortosament, el general Álvarez de Castro va emmalaltir i el seu substituït, el cap de la Junta Militar Julián de Bolívar va decidir que ja n’hi havia prou de patiment i de mort, va negociar amb el general Augereau i va signar la capitulació el dia 10 de desembre de 1809. En aquell moment, segons va deixar escrit Carles Rahola «els defensors de la ciutat ja no eren més que espectres, fortament abraçats a una bandera, ombres de vida, fantasmes de carn miserable».
Organitzat per l’Associació Girona 1809-Amics de la Girona Napoleònica, l’any passat es va celebrar l’habitual recreació d’aquest episodi de la Guerra del Francès per alguns carrers del Barri Vell a banda de conferències sobre aquesta realitat històrica gironina. Des de feia 15 anys, la representació es feia a finals de setembre per coincidir així amb l’efemèride. Enguany, però, ja no es farà perquè l’Ajuntament va obligar avançar-la al primer cap de setmana, la qual cosa ha motivat que els grups que venien d’arreu de l’Estat optessin per desdir-se’n i, en no ser suficients els participants gironins, l’entitat organitzadora va decidir suspendre-la. Hostalric, en canvi, amb una recreació programada per aquest cap de setmana acollirà, a banda de la gent del poble i de Catalunya, grups de Sòria, Galicia, País Basc, Aragó, així com d’Anglaterra, França i Alemanya. D’aquesta temàtica, la reconstrucció més coneguda, és la que s’organitza cada juny als camps de Lion Mount on més de 3000 persones abillades convenientment recreen la famosa batalla de Waterloo del 18 de juny de 1815 on la Setena Coalició comandada pel Duc Wellington va derrotar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte.
Reconstruccions semblants es fan també a municipis del País Valencià, a La Corunya i a d’altres pobles que plantaren cara a l’invasor francès. Una altra recreació molt coneguda és la de la batalla de Gettysburg que commemora un episodi de la guerra civil americana (1861-1865) portada sovint al cinema. Naturalment, a banda de les connotacions històriques particulars, hi ha en aquestes activitats un substrat de difusió i de promoció. Les trobades aglutinen aficions comunes, gent provinent d’altres indrets, familiars, amics i, durant uns dies, milers de participants i curiosos omplen els carrers i les places dels pobles o ciutats que se’n beneficien de l’allau de visitants. Enguany, aquest reclam vistós de la commemoració no s’ha pogut fer a Girona perquè el sobtat canvi de dates ha frustrat les inscripcions. A manera de compensació s’ha programat un concert a l’Auditori de Girona pel divendres 29 on s’ha inclòs la peça El gran dia de Girona del mestre Francesc Civil. No crec que al darrere del canvi de dates hi hagi cap motivació «ideològica» però tal i com està el pati, tot son coses que podrien ser. Ho sabrem l’any vinent.
