Als llunyans anys vuitanta se’m va escapar dir la paraula «cony» per la ràdio i vaig estar uns dies preocupat per si el director em cridava al despatx. Com ha canviat la cosa! Tenim una magnífica ràdio en català que sap sintonitzar amb la gent del país i de la que ens en podem sentir orgullosos. Vull advertir que no soc membre d’allò que abans en deien «la lliga del bon mot» perquè, en determinats cercles i circumstàncies ningú em guanya en l’ús d’allò que en diem paraulotes. Però penso que ara la cosa s’ha descontrolat als locutoris. És increïble com els conys, els collons, les hòsties (alguns cops amb l’afegitó de «puta»), la merda, el cagar i pixar i el follar han passat a ser usuals a les emissores, sobretot per part de joves col·laboradors que, per cert, es passen els programes rient de coses que només els fan gràcia a ells. I no és que m’ofengui sentir-ho si no que em sembla que és un empobriment del llenguatge. Som davant de l’etern tema de parlar per ràdio amb naturalitat la llengua que es parla al carrer. Però, a quin carrer? No soc un llepafils i penso que deixar anar un sonor «collons!» per antena pot estar la mar de bé en determinades circumstàncies. Però no a cada frase. Una cosa diferent és el lèxic barroer que puguin fer servir els personatges de creació que formen part dels programes, alguns d’ells, certament sensacionals. Suggereixo a algun estudiant de batxillerat que faci el treball de recerca comptant els cops que surten aquestes expressions a les ràdios més escoltades. L’abús d’allò que en dèiem «gramàtica parda» no equival a ser proper a l’oient i denota falta d’educació i sensibilitat. Als Estats Units, que no són exemple en moltes coses, tenen molta cura en aquests temes, fins al punt que una pel·lícula que contingui la paraula «fuck» (aquí es sol doblar amb «joder») queda automàticament autoritzada només per a majors d’edat.
Recordo que, quan era una criatura, vaig viatjar en un bus de Barcelona en el qual hi havia un cartell que deia «Se prohibe la palabra soez» i vaig estar molt de temps preguntant-me perquè dimonis no es podia dir «soez». La llengua que es parla per la ràdio ha de ser entenedora, pròxima a l’oient i amb registres populars i d’ús comú, respectant la correcció lingüística (aquest és un altre gran tema), però valdria la pena que s’hi miressin una mica i no ens parlin tan sovint de pets i llufes. Entre poc i massa. No sé si se m’interpreta. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
