Julio Iglesias va fer ahir 80 anys. En parlen a tota hora. A la memòria conservo algun detall del primer cop que m’hi vaig trobar davant. La consulta de l’hemeroteca del diari va fer la resta per reconstruir la situació. A mi sempre m’ha agradat Julio Iglesias i a les festes familiars l’imitava tot cantant Gwendoline, que més que cantada és recitada i això anava bé a les meves limitacions vocals. El primer cap de setmana d’agost de 1978 fou intens informativament. Tenia 18 anys i a les pàgines d’aquest diari es podien llegir les cròniques signades per en Jaume Sureda Prat i un servidor de l’excursió per la nostra costa de l’avui rei emèrit Joan Carles amb la seva família i amics navegant amb el iot reial Fortuna. Va anar a Roses, Empuriabrava, Cadaqués, Blanes i Llafranc on va fer nit. Es va banyar a les cales de Begur i per arrodonir-ho va anar al Museu Dalí i a les havaneres de Calella. Les magnífiques fotografies d’en Pablito de Joan Carles estiuejant dalt del vaixell van aparèixer a la portada del diari.
Acabades les havaneres i de dictar al diari les darreres aventures reials, amb en Pablo García Cortés, Pablito, que era una mena d’alcalde "in pectore" de Platja d’Aro i el seu veí més popular anàrem fins al Paladium que era la discoteca que més sovintejava la gent de Girona i on oficiava com a gran mestre de cerimònies de l’oferta lúdica i nocturna en Manel Serra. Estar amb en Pablito i en Manel Serra junts suposava estar amb l’essència de Platja d’Aro i la Costa Brava. Insuperable. En Manel, misteriós, ens va dur a un racó de la masia on hi havia el Paladium, fora de la vista del públic "on farem tranquils un whisky". Quan va obrir la porta de la dependència hi havia tres persones. Una d’elles en Julio Iglesias. L’endemà Julio actuava al Paladium i camí de l’hotel havia passat a saludar al seu amic.
No vaig estar a l’actuació, de fet trobo al diari que vaig anar a Reus a fer la crònica d’un partit del Girona FC contra l’equip local, com homenatge a Diego, jugador reusenc que es retirava i que havia estat quatre temporades a Girona, formant part d’una sòlida defensa on també hi era Isidre Sala i Coronas. També comprovo, pel diari, com dues hores abans que Julio Iglesias sortís a la pista del Paladium, es va morir el Papa Pau VI. Si això hagués passat un parell d’anys abans no m’estranyaria que l’autoritat pertinent hagués decretat la suspensió del concert. El fet és que aquella nit amb en Pablito i en Manel Serra ens prengueren un whisky amb en Julio Iglesias amb una bona estona de conversa. Només recordo una cosa que em va quedar fixada. En Manel es va queixar del que li cobrava Julio: "aviat em demanaràs un milió de peles!", li va dir.
Julio Iglesias ja era en aquell moment un artista molt important a Espanya, a Europa i a l’Amèrica Llatina. Ja era el número 1 i alternava concerts amb milers de persones amb actuacions a petits locals com el Palladium a Platja d’Aro. De fet, un parell d’anys abans va llogar un xalet a Sant Feliu de Guíxols aprofitant que havia concentrat actuacions al llarg de tres setmanes a Roses, Sant Feliu, Cap Sa Sal (Begur), Lloret de Mar i Palamós. Dècades després una exballarina portuguesa que actuava a Las Vegas de Sant Feliu va reclamar la paternitat del seu fill al·legant que aquell estiu va mantenir un flirt amb el cantant. Va guanyar inicialment el plet perquè tenia proves però finalment el Suprem ho va tombar per un problema formal. Els rumors de les festes de Julio Iglesias a la Costa Brava arribaren a Madrid i de fet Isabel Preysler, amb qui estava casat, es va presentar sobtadament a Sant Feliu a veure què passava. Igual que havia fet Frank Sinatra quan li van dir que Ava Garden es distreia amb Mario Cabré a Tossa de Mar.
Ja en el segle XXI ha estat un assidu al Festival de Cap Roig i de fet era l’únic artista que havia de fer dues actuacions seguides perquè la demanda d’entrades era altíssima. Tota una època. Curiosament, entre nosaltres, catalans, sempre ha tingut predicament. Per la meva feina a la televisió he tingut ocasió de parlar-hi i d’estar a gravacions de programes. Un cop va seure una hora, jo hi era, al control de direcció d’Operación Triunfo amb en Toni Cruz i en Mainat, bons amics seus de les èpoques pioneres de la costa. Però mai com aquell whisky al despatx del Paladium.
