Aquest migdia les Corts Espanyoles es vestiran de gala en el debat d’investidura. El gran protagonista serà Alberto Núñez-Feijóo que és el candidat proposat pel cap de l’estat per intentar convertir-se en president del govern. Li són necessaris 176 vots i de moment sembla que en suma 172. Si no sorgeixen sorpreses de darrera hora tot fa pensar que fracassarà en el seu intent d’arribar a La Moncloa.
Però la maquinària ja s’ha posat en marxa i el compte enrere, en cas d’una investidura fallida, serà una realitat. Són dos mesos en què el rei Felip VI podrà proposar un altre candidat i, si no aconsegueix la confiança de la cambra, es tornaran a convocar eleccions.
Aquesta passada setmana ha estat intensa amb l’aparició sobtada de la classe política jubilada. Si ja fa dies que Aznar i Rajoy hi diuen la seva, per sorpresa sortien d’un armari amb olor a naftalina Felipe González i Alfonso Guerra. Ambdós van criticar de valent Pedro Sánchez i la seva possible entesa amb els independentistes catalans.
La paraula que provoca urticària es diu amnistia. S’han fet mil i una suposicions quan encara no es coneix el resultat de les negociacions entre el PSOE i Junts. Es parla més de la possible investidura de Sánchez que no pas de la de Feijóo, malgrat que l’actual president en funcions encara no ha rebut l’encàrrec de ningú per tal d’encetar converses.
Però ara això no toca, com diria el president Pujol. Estem en el moment Feijóo i diumenge necessità un bany de masses a Madrid per agafar empenta. Més de quaranta mil persones, arribades de totes les autonomies, es concentraren a la plaça Felip II a dos dies vista del gran debat. Hom pensa que Feijóo ja ha començat a nedar a contracorrent davant un PP dividit entre la franja del partit més conservadora i la més moderada.
Feijóo ha de parlar i ho ha de fer en seu parlamentària. S’ha de dirigir als espanyols amb un programa concret i amb propostes clares en les qüestions que avui té Espanya pendents. I una d’elles és la problemàtica territorial i concentrada bàsicament a Catalunya. En el meeting dominical l’expresident Rajoy digué que la solució fou l’aplicació de l’article 155, mentre que una vegada més Feijóo callava. Una afirmació d’aquestes característiques només palesa que el PP encara desconeix del tot què passa a Catalunya. I avui, malgrat la davallada electoral d’ERC i Junts, encara hi ha una part important de la ciutadania que vol una solució al conflicte. No m’atreveixo a dir si la solució és l’amnistia o no, però que cal fer alguna cosa, això és evident.
I en aquest sentit Pedro Sánchez sempre ha estat valent i s’ha enfrontat amb un sector influent de Madrid de caire conservador que l’ha titllat d’antiespanyol, traïdor, venut, etc., etc... I malgrat tot, assolí millorar els resultats electorals del PSOE el 23 de juliol, provocant el fracàs de la coalició de PP i Vox.
Serà bo escoltar Feijóo i saber què proposa per a Catalunya. Fa pocs dies el seu partit ha votat en contra de l’ús del gallec a les Corts Espanyoles quan ell com a president de la Xunta sempre havia emprat aquesta llengua. Viu des de Madrid un munt de contradiccions, motivades per les pressions que li arriben des dels sectors pilotats pel tàndem Aznar-Ayuso. En el seu equip incorporà un moderat com Borja Sémper com a portaveu i el PP l’ha trinxat per haver emprat quatre frases en euskera a les Corts. La premsa de dretes madrilenya li ha dit de tot fins a arribar als insults per part de Federico Jiménez Losantos. Aquesta pressió sobre Sémper és una forma de manifestar el desacord amb l’equip de Núñez-Feijóo. I aquests mateixos des dels mitjans que dominen ben aviat buscaran un relleu al líder gallec si no es posiciona al costat de polítiques ultraconservadores.
No ho té fàcil el candidat a la investidura i líder del PP. Li van fer creure que arribar a La Moncloa seria un camí de roses, però ara no només té complicada aquesta aspiració, sinó que el seu discurs haurà d’acontentar una franja del partit que aposta obertament per Díaz-Ayuso com a nou cap de cartell.
