Diuen que no es pot anar pel món amb una sabata i una espardenya. Fer-ho significa que les coses no es fan bé i sortiran malament. O una cosa o l’altra. Sovint, em fa la sensació que a la ciutat de Girona actuem d’aquesta manera. Volem fer coses, prendre iniciatives, organitzar esdeveniments, però, en realitat, no estem prou preparats i tampoc tenim prou capacitat per fer-ho. Hem de triar què volem: si sabata o espardenya. Aquest cap de setmana passat va tenir lloc a la ciutat el festival ciclista Sea Otter Europe, considerat una referència internacional. Van arribar a la ciutat milers de visitants i esportistes. Els hotels estaven desbordats. Igual que molts establiments de restauració. Al voltant del sector de Fontajau es va originar durant el cap de setmana un gran volum de mobilitat de vehicles. En algunes hores, a la zona de la rotonda de la Copa, la Rambla Xavier Cugat i el pont de la Barca el caos va ser increïble. I no hi havia tampoc cap policia que regulés el trànsit. La ciutat no està preparada per donar abast a tant volum de visitants. Passa tres quarts del mateix durant l’exposició de flors o les fires. Hem de tenir molt clar que si hem de situar-nos al nivell d’una ciutat preparada no podem anar amb una sabata i una espardenya.
