Renovem-nos: per una acció climàtica urgent

Ferran Vallespinós publicava els passats 1 i 16 d’octubre dos articles difamatoris contra el nostre col·lectiu, Renovem-nos.

No és el primer que recorre a la calúmnia per atacar el que és una veu incòmoda en el panorama ambientalista català. En aquests moments és més fàcil dir «Renovables sí, però no així» que «Renovables, aquí sí». Cada projecte d’energia renovable que es presenta en un lloc concret es troba amb l’oposició del territori. Volem energies renovables però no a casa nostra. Tal vegada perquè fins ara no hem volgut veure que l’energia fòssil que consumim es produeix en algun lloc, per bé que llunyà, i de ben segur amb impactes, sovint molt més greus que la instal·lació d’aerogeneradors o de plaques fotovoltaiques. Les emocions han esdevingut el motor del debat sobre la transició energètica i, per contrarestar aquesta situació, és necessari el concurs de veus autoritzades dins el món de la ciència, l’ecologisme i la divulgació científica. Veus que tinguin el valor de dir allò que no es vol escoltar.

Com, per exemple, que cal una implantació massiva d’energies renovables si volem aturar l’escalfament global a temps. L’Observatori europeu Copernicus acaba d’anunciar que ja hem assolit els 1,40ºC de pujada de temperatura i dies enrere Antonio Guterres, Secretari General de les Nacions Unides, alertava que «hem obert les portes de l’infern». Ja s’estan començant a desencadenar retroalimentacions de mecanismes naturals que poden accelerar encara més les emissions i l’alça tèrmica (el desgel a gran escala als pols i territoris boreals, els mega-incendis, la sequera i sabanització de l’Amazones, etc.). Abans de 2030 podem haver traspassat el punt de no retorn climàtic si no frenem abruptament l’efecte hivernacle amb retallades d’emissions per damunt del 7% anuals (quelcom només ocorregut durant els confinaments). A escala mundial i també a Catalunya prop de tres quartes parts d’aquest problema es deu a la crema de combustibles fòssils. Una crisi que posa en perill la civilització és incompatible amb restar a la zona de confort ideològic i científic.

Per l’IPCC i l’Agència Internacional de l’Energia la implantació de les energies renovables a gran escala i a gran velocitat és indispensable i inajornable. Afirmar el contrari és enganyar la població, tot alimentant l’efecte Nimby (Not in my backyard, no al meu pati) i el negacionisme energètic. Certament, les renovables hauran d’anar de la mà de salts mai vistos en estalvi i eficiència energètica, però de fet, les mateixes renovables són part d’aquest salt perquè estalvien grans quantitats d’energia primària (per exemple, el 40% de les mercaderies transportades per mar són combustibles fòssils). Afirmar que només deixarem enrere els hidrocarburs ensorrant el capitalisme i amb un decreixement radical en menys de 7 anys és com fer trampes al solitari. Compartim els postulats decreixentistes i compartim, també, que és l’actual sistema econòmic el que ens ha dut fins aquí. Tanmateix, la configuració socio-política del país (i del Món) dista molt de poder-los aplicar a l’escala i rapidesa que requerim.

«No fer res» no és una opció, i ningú no vol res enlloc. Ni el Pla Territorial d’Energies Renovables que elabora el Govern no serà capaç de fer-nos superar la resistència al canvi si no hi posem de la nostra part. A tot arreu el paisatge és un actiu i alhora és la víctima més estructural de l’escalfament global ja que acull els ecosistemes dels que depenem per viure. El dol pel paisatge vindrà per una via o per l’altra, o per totes dues. I això també val per l’espai marítim de la Costa Brava. Al nostre parer, que tinguem un gran recurs eòlic disponible fora de les zones protegides és una bona notícia, no una maledicció. Correspondrà a l’administració dirimir si el seu aprofitament és compatible amb la conservació de la biodiversitat, avaluant amb la màxima objectivitat els potencials impactes alertats pel grup de científics liderat per Josep Lloret. Però és urgent actuar i a molts llocs s’hauran de fer moltes coses. Més encara en una regió del nord global (Girona) que genera menys de l’1% de tota l’energia que consumeix i, per tant, que exporta a d’altes regions des de fa dècades els impactes socials, ecològics i climàtics del 99% restant. És una qüestió de corresponsabilitat local, de precaució global i de capacitat d’adaptar-nos a un món molt diferent del que coneixem.

La transició energètica cap a una societat renovable i electrificada està en marxa, i cada dia a l’abast de més gent. Podem lluitar per aquesta transformació perquè entenem la seva transcendència, o bé podem atrinxerar-nos i deixar a les forces que hem desfermat en la natura a escala global i als processos de decisió de dalt a baix que imposin la seva lògica. Des de Renovem-nos apostem per la primera de les dues opcions, i fem nostra la missió de fomentar l’acció urgent per una transició energètica amb participació democràtica i garanties ambientals. Per això, hem redactat un manifest que han signat 600 persones i ens hem unit en una associació. En l’exercici de la nostra llibertat d’expressió, participem en el debat públic sobre la transició energètica i l’acció climàtica amb total independència i sense condicionaments per part de ningú. Hem rebut finançament de la European Climate Foundation –entitat que defensa internacionalment l’aplicació dels Acords de París a partir de fons filantròpics– i no tenim vincles amb les companyies energètiques. La difamació és una línia vermella innegociable i som coneixedors dels nostres drets davant la justícia. Demanem respecte a la nostra honorabilitat i bona fe. En una situació de crisi tan greu com la que estem vivint, que amenaça alhora la natura i la societat, el que cal és una resposta activa i cohesionada per defensar-les, perquè no actuar conduiria a la degradació de la riquesa de la primera i al col·lapse material de la segona.

Subscriu-te per seguir llegint