Opinió

Administració: Indefinit no fix

Cal qualificar de molt important, en l’àmbit de l’Administració Pública, la sentència dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem el 8 de novembre. La resolució judicial estima parcialment, en contra del criteri sostingut pel Ministeri Fiscal en el seu informe preceptiu i que advocava per la seva improcedència, el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per la part empresarial, Xunta de Galicia, contra la sentència dictada per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia el 27 de maig de 2022.

El TSJ havia estimat el recurs de suplicació interposat per la part treballadora contra la sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Vigo el 6 d’abril de 2021, en procediment per acomiadament, que havia declarat la relació laboral indefinida no fixa, estimant la Sala que la qualificació jurídica de la treballadora era la de fixa.

L’ampli resum oficial, que ja permet tenir un coneixement excel·lent del conflicte i de la decisió, és el següent: «Conselleria de Política Social. Xunta de Galícia. Relació laboral indefinida no fixa. L’aprovació dels exercicis d’una oposició a plaça fixa, però sense obtenir plaça, preveient expressament les bases de la convocatòria que no es podia declarar la superació del procés selectiu per un nombre superior d’aspirants que les places convocades, no permet qualificar la relació laboral de fixa, però sí indefinida no fixa en constatar-se el frau en la contractació temporal».

Vaig tenir coneixement d’aquesta important sentència a través de la publicació d’una síntesi de la mateixa al bloc d’Apiscam el 27 de novembre, titulada «La Sala Social del Tribunal Suprem tomba sentència de fixesa del Tribunal Superior de Galícia davant abús de temporalitat de laboral públic amb fase d’oposició aprovada en procés selectiu per ser fix: no hi cap la fixesa si la norma prohibeix superar el procés a més aspirants que places convocada», i en què efectua un ampli recordatori de les qüestions prejudicials plantejades davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea pendent de resoldre i que versen sobre quina ha de ser la qualificació jurídica que s’atorgui al contracte d’una persona treballadora al sector públic que ha esdevingut contrari a dret per incompliment de la normativa aplicable.

La rellevància especial d’aquesta sentència rau al meu parer en que dona per tancat, jurídicament parlant, el debat existent des de fa diversos anys a la Sala Social del TSJ gallec sobre la qualificació jurídica d’un contracte que, inicialment formalitzat d’acord amb el dret, esdevingut fraudulent amb posterioritat, i ho fa a favor de la tesi que, a més, ve sostenint des de fa molt de temps, que és la de considerar la relació laboral en el sector públic que ha esdevingut fraudulenta com a indefinida no fixa.

La particularitat especial d’aquesta sentència rau a més que dóna resposta, en sentit desestimatori, a la tesi de la part treballadora de ser aplicable la de l’anomenat cas AENA, la sentència dictada el 16 de novembre de 2021, que va declarar la fixesa per al personal laboral temporal en situació abusiva que va concursar anteriorment per ocupar una plaça fixa.

I arriba aquesta conclusió, després de subratllar primerament que la sentència del cas AENA considera aplicable a les societats mercantils estatals, en contra del criteri de la sentència recorreguda, els principis d’accés a l’ocupació pública proclamats als arts. 103 de la Constitució i 55 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, ja que tant l’art. 25 com al 28 del conveni col·lectiu aplicable feien referència a la contractació de personal, tant temporal com fix, a través de la «borsa de candidats en reserva». De tal manera, emfasitza la Sala per marcar nítidament les diferències amb el suposat litigiós ara analitzat, que «…el rellevant és que aquesta borsa de candidats en reserves utilitza, no només per a posteriors contractacions temporals, sinó també –es disposa expressament– per a contractacions amb caràcter «fix». I això és així fins al punt de, de conformitat amb l’article 28 del conveni col·lectiu, les contractacions de caràcter «fix» es realitzen, no només a través de procés de selecció externa, sinó –es disposa també expressament– «a través de la borsa de candidats en reserva».

No sent aplicable la sentència del cas AENA al litigi actual, la Sala recorda la seva consolidada jurisprudència sobre la condició de relació laboral indefinida no fixa quan un contracte celebrat en principi conforme a dret per cobrir temporalment una vacant, es converteix més endavant en irregular per superar el termini legalment previst per a la convocatòria de la plaça, i per això acudeix a la seva important sentència, dictada pel Ple, el 28 de juny de 2021 i que troba la seva raó de ser a la prèvia dictada pel TJUE el 3de juny ( assumpte C-726/19), ja que, «encara que, estrictament no es tracta de l’aplicació de l’article 70 EBEP, la seva extensió extraordinàriament llarga en el temps, sense cap motiu ni cap justificació i amb incompliment per part de l’entitat demandada dels seus obligacions en relació a la cobertura de la plaça, porta a entendre que ha existit un frau de llei en els termes previstos a l’article 15.3 ET i una infracció dels termes previstos a l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada que figura al Annex de la Directiva 1999/70/CE».

Reitero. Una important sentència que haurà de ser objecte de molta atenció per part de totes les administracions públiques.

Subscriu-te per seguir llegint