Carta a Xavi

Xavi, no sé si en el moment d’escriure’t aquesta carta encara ets l’entrenador del Barça. Ja se sap que quan les coses van malament... qui salta sempre és el primer ocupant de la banqueta. És igual, pel que t’haig de dir tant hi fa si ets l’entrenador o no. Ets un mal perdedor. Només així s’entén que dos dies després de perdre a casa davant el Girona 2-4, els gironins es posessin líders, traient 7 punts de diferència, diguessis que el teu equip havia estat millor i havia jugat més bé. Periodistes, analistes, jugadors... tothom va coincidir i va destacar el joc del Girona i la seva superioritat davant el teu equip. Només des de la prepotència i no admetre que l’altre equip va ser millor fa que diguis aquestes coses. Dient això encara quedes més en evidència i la gent es pregunta quin partit vas veure. L’estiu passat el Barça va endur-se la peça clau del Girona: Oriol Romeu. Ara es demostra que el seu fitxatge no va ser fruit d’una necessitat esportiva. El que es buscava era simplement desmuntar a un possible rival i que ningú li fes ombra ni li trenqués l’hegemonia. El Girona era, tal com s’ha demostrat, una amenaça. El Barça ho ha fet històricament també en altres esports enduent-se sempre al millor jugador de bàsquet, handbol o hoquei de qualsevol altre club català. Segur que sou els millors?

Subscriu-te per seguir llegint