Opinió

Ciència i eleccions europees

Santaló, el gran matemàtic gironí, en la seva funció de pedagog i divulgador va escriure molts llibres entre els quals hi ha La matemàtica avui. En aquest llibre parla del que és la solució científica dels problemes per contrast amb les solucions ad hoc que diu que és la que se li acudeix a qualsevol en una tertúlia de cafè i que no soluciona els problemes. Dona molts exemples, però espero que no el malinterpreti si dic que la pandèmia podria ser un bon exemple. Molts deien que no calia fer res, altres que confinant la població ja n’hi havia prou i altres deien bestieses com que netejant-se la boca amb salfumant es matava els bitxos, solucions ad hoc que no solucionaven res. La solució científica va venir amb les vacunes que sí van solucionar el problema que avui podem veure com a superat encara que hàgim d’anar-nos vacunant. Santaló acabava el capítol lamentant-se de les energies, baralles incloses guerres que la humanitat havia lliurat intentant implementar solucions ad hoc que no serveixen per a res en comptes d’aixecar la mirada per trobar les solucions reals, efectives, les solucions científiques.

En un discurs de la campanya europea, Illa descrivia les diferències entre més Europa (lema de la campanya socialista també defensada en el programa del PPE) i el plantejament de la ultradreta i, entre altres coses, deia emulant Santaló, més Europa vol dir més ciència per avançar enfront del negacionisme científic de la ultradreta. És trobar solucions científiques als problemes o continuar al passat, negant els problemes, i conseqüentment no enfrontant-los. Un dels grans reptes que tenim al davant, el del canvi climàtic, es va plantejar des de la ciència i avui és una evidència incontestable, però la ultradreta el nega. El PPE proposa la col·laboració amb certs grups de la ultradreta, amb els del grup parlamentari ECR (European Conservatives and Reformists) on estan, entre altres, Germans d’Itàlia (de la Meloni), Vox o el polonès Llibertat i Justícia. Les condicions per col·laborar amb ells diuen que són la seva posició a favor d’Europa, de l’OTAN i contra Rússia (encara que aquestes condicions les accepta formalment la italiana Meloni, però no altres partits del grup) però no demana una lluita contra el canvi climàtic, una adhesió al programa verd que té avui la UE o al programa de drets i llibertats democràtiques europees. Dit altrament, accepten la retallada dels drets democràtics practicada per aquests partits als seus països i sobretot no demana l’acceptació dels resultats científics, estan disposats a acceptar retallar el programa verd que té l’actual Comissió Europea. En negar la ciència aquests partits d’ultradreta estan menysvalorant el canvi climàtic (alguns arriben a dir que no existeix) i eliminant el programa verd ens volen portar al desastre que suposaria no fer res sobre el tema. I això també suposaria un fort retrocés del programa de canvi climàtic del món (dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU) perquè Europa és avui una de les grans impulsores d’aquests objectius.

A Espanya la cosa és pitjor, no solament el PP de Feijóo i Ayuso és un dels partits del PPE a favor del pacte amb la ultradreta (ja governa amb Vox a moltes CCAA) sinó que no parla dels problemes europeus. Està fent una campanya espanyola, parlant de la llei d’amnistia o de fer fora Pedro Sánchez, en comptes de parlar d’Europa. El menyspreu europeu del PP ha arribat fins al punt que Feijóo no va anomenar a Dolors Montserrat, cap de llista del PP a Espanya, a la presentació de la candidatura europea ni la va deixar parlar a la manifestació de Madrid del passat diumenge.

A Catalunya, ERC continua concorrent en coalició amb Bildu i el BNG i pensa continuar al grup Aliança Lliure europea, un grup de caràcter progressista i proeuropeu que agrupa diferents formacions autonomistes, regionalistes o nacionalistes de diferents països europeus, un grup amb un llarg recorregut al Parlament Europeu. Els diputats de Junts pel contrari no pertanyen a cap grup del Parlament Europeu, s’han mantingut com a no-inscrits i s’han escindit. Clara Ponsatí s’ha desmarcat del grup de Junts format per Puigdemont i Comín. A les eleccions catalanes Ponsatí s’ha presentat en un nou partit que no ha tret representació parlamentària. Això fa que el pes dels diputats de Junts al Parlament Europeu sigui irrellevant.

Per acabar, voldria parlar de la massacre de l’exèrcit israelita a Gaza i Cisjordània. Molts vam veure amb tristesa els atacs de Hamàs del 7 d’octubre, no vaig dubtar a anomenar-los terroristes per l’atac indiscriminat a civils. Però veient l’actuació de l’exèrcit israelià (l’atac a hospitals i al camp de refugiats d’aquesta setmana) no puc deixar de concloure que Israel està cometent crims de guerra sobre una població indefensa a la qual ha destruït els habitatges i els hospitals, els ha demanat que s’anessin desplaçant d’un campament a un altre fins a negar-los els aliments que necessiten i que retenen a les fronteres. Han mort més de 35.000 palestins, molts d’ells dones i nens. Per això defenso sense fissures la demanda del fiscal i la resolució del tribunal internacional de la Haia. Per una part defenso l’acusació als líders de Hamàs i d’Israel de perpetrar crims contra la humanitat i la demanda a Israel que pari la guerra i negociï la pau. Com diuen molts israelians demòcrates, els israelians tindran pau i estabilitat el dia que els palestins també en tinguin. Em sento plenament representat pel president del govern que, en aquestes circumstàncies, es decideix a reconèixer l’estat palestí i per l’alt representant per a la política exterior europea Josep Borrell, que intenta promoure que Europa faci front comú per l’aplicació de les resolucions del tribunal de la Haia. Aquestes accions són també fer més Europa, una Europa més solidària.

Subscriu-te per seguir llegint