Opinió

No cal llegir

Ensenyament anuncia que se suprimeixen les lectures obligatòries per als adolescents. Ben fet. No cal torturar als joves i robar-los temps de mirar el Tik-Tok. A més, s’estalviaran els comentaris de text, del tot innecessaris perquè el xat d’intel·ligència artificial en crea amb 0,2 segons perfectament redactats i sense faltes d’ortografia. No s’ha de menystenir ningú per no llegir llibres. Borges deia que no es pot obligar ningú a gaudir. És més, els llibres poden resultar un perill, com explica Cervantes, al pobre Quixot li venien tots els mals d’haver llegit massa. Els seus amics ja no hi van ser a temps quan van fer una foguera amb tots els volums que havien emmetzinat la seva ment. Segles més tard els nazis organitzarien també gran fogueres per a cremar llibres i no crec que haguem d’arribar a l’extrem d’aquella pel·lícula, Fahrenheit 451, de Truffaut, en la qual s’havia creat un cos de bombers per a cremar llibres.

Llegir ha de ser un acte voluntari, com anar al teatre, al cinema o un concert de música. Adoneu-vos que quan els futbolistes baixen de l’autobús no n’hi ha mai cap que porti un llibre a les mans i això no els impedeix ser persones triomfadores i que es guanyen be la vida. No cal ser tan càustic com l’Emili Teixidor que va preguntar a una alumna quin llibre estava llegint en aquell moment i quan la noia li va respondre «Nada», ell va dir-li: Molt bé, gran novel·la de Carmen Laforet.

Aquests diari ha informat que la majoria dels aspirants a policia municipal han suspès l’examen de cultura general. Això té fàcil solució: s’ha d’eliminar la prova de cultura general, i avall que fa baixada. No passa absolutament res a la gent que no llegeix. Deixem-los tranquils que tenen tot el dret a no llegir. Encara més: en podran presumir. El periodista Jesús Quintero feia notar que la ignorància (tots som ignorants, el que passa que no tots ignorem les mateixes coses) històricament, havia sigut motiu de vergonya i humiliació per a les persones, però ara és motiu d’orgull. No saber, farda! Per tant, cal deixar la gent que aprengui o llegeixi el que li doni la gana. Ni tan sols caldria que els adolescents estudiessin el nom i el significat de les figures retòriques, com aquella que es diu «ironia», que és una de les meves preferides. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint