Turismofòbia

La passada edició de Girona Temps de Flors va posar en evidència que la fórmula que en el seu dia es va empescar el regidor socialista Josep Mª Birulés de distribuir l’exposició en múltiples espais del Barri Vell davant l’impossibilitat de mantenir-la al convent de Sant Domènec per exigències de la UdG, és un èxit garantit. L’Ajuntament va xifrar en 400.000 el nombre de visitants que van passar per la ciutat durant la mostra floral, generant en el seu conjunt un impacte econòmic superior als 10 milions d’euros. És possible, és clar, que siguin càlculs poc fiables atesa les dificultats d’afinar-los degut a les complexitats inherents a la realitat objectiva, però més enllà d’estimacions més o menys interessades, el cert és que una vegada més l’invent de les flors ha superat amb nota les expectatives, particularment en aquest any quan els problemes de la sequera no feien presagiar res de bo.

Ha estat, però, a redós de l’indiscutible èxit de Temps de Flors que ha ressorgit, amb més força si cal, la reiterada qüestió de les opinions favorables o contràries a l’allau de forasters que ens visiten. És evident que el món del comerç, de la restauració, dels hotels i dels serveis en general ha manifestat llur satisfacció perquè tot i que els visitants no deixin molts diners durant la visita, la percepció generalitzada és que se’n van satisfets i amb ganes de tornar. En canvi, alguns veïns afectats per aquesta concentració de grups han reiterat les seves queixes pels inconvenients que generen en el dia a dia quan volen accedir a l’habitatge o a la plaça de pàrquing ja que sovint reben les imprecacions dels qui momentàniament se senten amos i senyors de l’espai públic. Encertadament ho explicava la lectora Anna Pasqual en una carta al director on relatava la seva epopeia agreujada, en aquest cas, per la imperícia i la desconsideració d’un agent de la Policia Municipal però també del mateix alcalde assegurant que «no podien fer-hi res».

Una vegada més ens trobem amb dos mons que no haurien de ser antagònics però que malauradament ho són fins el punt que, sense arribar als extrems d’enfrontament de Palma de Mallorca, s’ha creat una autoanomenada «Plataforma pel decreixement turístic» que reclama solucions per «acabar amb la barra lliure del turisme». No sé exactament a què es refereixen ni quines poden ser les sortides miraculoses per reduir el nombre de forasters que volen venir a Girona com no sigui posar una taxa i rescatar els burots a les entrades de la ciutat. I menys, és clar, quan afloren contradiccions ja que probablement molts dels que formen part d’aquesta Plataforma a la seva vegada hauran fet el turista en alguna de les ciutats «tensionades» com poden ser Venècia, Florència o Siena. Segur que hi ha qüestions sensibles sobre les quals cal que les autoritats municipals vetllin i/o controlin com ara els pisos turístics i llur legalitat i/o fiscalitat, però francament, d’una plataforma que «no condemna ni reivindica» els actes vandàlics a la ciutat no me’n refio. El turisme pot ser polèmic però és una realitat volguda. Carles Puigdemont, en la seva etapa d’alcalde de Girona, defensava justament una ciutat més turística que pogués superar d’una vegada les visites escadusseres que arribaven en els dies de pluja costanera, una fita que s’ha aconseguit i s’ha consolidat. Suposo que es referia, és clar, a visitants d’alt nivell perquè la seva successora Marta Madrenas va intentar eliminar el turisme low cost desterrant els busos a Fontajau i obligant a una caminada de dos quilòmetres fins que, finalment, es va imposar el seny i es va trobar una solució correcta. Ara, cercant un hipotètic «equilibri» des de la plaça del Vi diuen que «hi estan treballant» i, mentrestant, es limitaran els grups a un màxim de 25 persones i es prohibiran dispositius electrònics als guies. Qui ens ho havia de dir que ens veuríem abocats a conjugar el verb «prohibir» per solucionar el «problema» tants anys anhelat! Turismofòbia? Potser no, però ho sembla molt.

Subscriu-te per seguir llegint