Opinió

Enyorant els cines d’abans

La Festa del cinema torna de demà fins dijous, amb entrades a 3,5 euros, al rescat d’un sector que, quan semblava que remuntava, ha tornat a topar amb la realitat. La taquilla del cap de setmana passat, i això que entre les estrenes i havia l’esperada Furiosa: de la saga Mad Max, va ser la pitjor de l’any, encara no tres milions d’euros entre els 20 títols més vistos, i ja ningú s’atreveix a endevinar si les propostes guanyadores d’aquest estiu (Bad boys, Del revés 2, Gru 4...) seran suficients per remuntar la situació. El que està clar és que els hàbits han canviat, sigui per la pandèmia, o per les ganes d’acaparar-ho tot de les pròpies productores, que es pregunten perquè la gent ha deixat d’anar al cine i elles mateixes programen les seves estrenes en streaming encara no ni dos mesos després d’haver-les dut a la gran pantalla.

Ni el 3D, ni el Dolby Atmos han servit per reinventar el cinema. Perquè potser no li feia falta reinventar-se, sinó, simplement, servir bones pel·lícules als espectadors, en sales dignes on valgués la pena viure l’experiència. Potser el que està en crisi és un model que a Girona va tenir el seu auge a finals dels 90 i primers del segle XXI. Les sales històriques, Albèniz, Ultònia, Catalunya, Coliseu, Modern... van anar caient i tot i l’obertura de nous multicines, la febrada es va anar rebaixant. Els Lauren són ara uns grans magatzems i l’Albèniz i l’Albèniz Plaça fa dos anys que es moren de fàstic entre la pols i les teranyines.

El futur potser torna a passar per complexos més petits i cèntrics. Cines com els d’abans. Com a molt amb dues o tres sales. Nets, amb programacions ben pensades (i no com ara, on cada divendres es cremen desenes de títols per a no-res), i on l’experiència d’anar al cine sí que era realment completa. n

Subscriu-te per seguir llegint