Opinió

El cendrer de Montilivi

L'estadi de Montilivi.

L'estadi de Montilivi. / DdG

Explicava fa uns dies Jordi Bosch en aquestes mateixes pàgines que, durant la pandèmia i tancat a casa, va trobar en un armari un vell cendrer que es va fer com a record amb motiu de la inauguració de l’estadi de Montilivi. El meu amic i estimat Santi també en conserva un, regalat, en el seu moment pel recentment desaparegut Emilio, antic cuidador del camp. L’estadi es va inaugurar l’any 1970 i el canvi que va comportar anar de Vista Alegre fins a Montilivi va suposar un impacte a la societat gironina. Tenia 4 anys i no ho recordo, però sí que sé que el meu pare es fregava els ulls i no es creia que el Girona pogués jugar en aquell espai tan espectacular. Era un autèntic camp de primera.

54 anys després hem tancat una temporada històrica. No es pot dir inigualable perquè sempre tot es pot superar. Ja va dir Michel que està convençut que no hem tocat sostre, ni com a club ni com a equip, i per tant, es poden assolir encara noves fites la temporada vinent. L’única taca negra és que ni la direcció del club ni la propietat han estat prou hàbils per preparar l’estadi per a la temporada vinent. A més, en declaracions públiques havien assegurat que ja s’hi treballava. No era veritat. Han volgut prioritzar el rendiment econòmic que podien treure anant a jugar els partits de Champions a Barcelona que no pas espavilar-se a resoldre com podien renovar Montilivi i adequar-lo a la normativa que obliga la UEFA. El mercantilisme davant el sentiment. Com altres vegades. Compte que no ens cremem i hàgim de recuperar aquells vells cendrers per dipositar-hi les cendres d’una temporada històrica.

Subscriu-te per seguir llegint