Opinió

El Quadern 233: El monestir de Sant Daniel

L’any que ve farà quaranta anys de la publicació del número 1 de la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona. Es tractava del llibre signat conjuntament per Ramon Alberch i Narcís-Jordi Aragó sobre Els jueus a les terres gironines. D’ençà de 1985 fins ara s’han publicat 233 Quaderns dels quals 100 corresponen a la sèrie Guies (color d’identificació al llom, vermell) i 133 a la sèrie de monografies locals (color verd). Aquesta col·lecció dirigida en els darrers anys per Rosa Maria Gil i Tort ha mantingut des de l’inici l’estructura i la coherència del disseny i del contingut amb una il·lustració de qualitat i ben seleccionada, amb quadres, cronologia, bibliografia, referència de la procedència de les imatges, i destacats monogràfics amb un color diferenciat. Amb una regularitat considerable es publiquen un màxim de vuit volums cada any i com és ben evident quan es completi l’any quarantè faltarà molt poc per arribar a la xifra de 250 Quaderns. En el seu conjunt i vist ja amb la perspectiva actual el conjunt dels Quaderns constitueix una biblioteca bàsica d’iniciació al món local o a aspectes temàtics de les comarques de Girona orientats a presentar síntesis entenedores i didàctiques que ajudin a fer un recorregut bàsic i atractiu. Des del meu punt de vista és del tot evident que la continuïtat i la coherència de la col·lecció és un valor en ell mateix i que malgrat que en un conjunt tan ampli és inevitable que els resultats siguin desiguals és un fet que en conjunt es manté el to i l’exigència en els continguts.

A finals de 2023, pendents dels vuit volums que han de sortir enguany, es va publicar el Quadern número 233 que és també el número 100 de les Guies. Es tracta del volum sobre El Monestir de Sant Daniel que signen Anna Gironella, Marc Sureda i Núria Tura.

No cal ni dir que aquest volum era del tot necessari i respon tant a les arrels reculades i mil·lenàries del monestir com a la seva voluntat d’obertura i d’integració a la vida cívica i col·lectiva de la vall i de la ciutat de Girona. En un cert sentit podríem dir, malgrat que ja ha passat més d’un decenni, que aquest Quadern és un bell colofó a la celebració del mil·lenari d’aquest convent fundat entre l’any 1015 i el 1018 i dedicat a la vida monàstica de monges sota la regla de Sant Benet.

Els autors representen molt bé els diferents aspectes del contingut del llibre i la seva expertesa és una garantia d’aproximació rigorosa i alhora entenedora i atractiva. Marc Sureda és conservador del Museu Episcopal de Vic i la seva activitat combina la recerca, la museografia, les exposicions i la litúrgia. A cavall entre Vic i Girona Sureda viu la seva professió amb un compromís actiu i combina la seva participació en les solemnitats litúrgiques de la catedral de Girona i la seva interpretació en els seus treballs del Museu de Vic; precisament d’aquí a pocs dies Marc Sureda serà rebut com a membre de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Jordi. L’Anna Gironella, historiadora i arxivera de l’Arxiu Municipal de Girona, ha fet de la recerca al voltant dels monestirs i específicament els monestirs femenins i la vida de les monges un element clau de la seva activitat. Ella mateixa ja havia dedicat un volum al Monestir de Sant Daniel i els seus treballs exploren la vida de la comunitat, la professió de les monges, les abadesses. Per la seva banda Núria Tura ha dedicat la seva vida professional i la seva activitat al Monestir. Coneix millor que ningú l’arxiu del monestir i en coneix el seu funcionament contemporani, les celebracions del mil·lenari i l’evolució més recent del convent des que abandona la rigorosa clausura i s’obre de bat a bat a la vall fins al punt que en pocs decennis s’ha pogut passar d’un gaudi escadusser i limitat del claustre a través d’una finestra des de l’església a accedir-hi amb facilitat i poder gaudir de les dependències monàstiques amb naturalitat.

L’encert dels autors i el treball compartit es tradueix en un encert en el contingut que va combinant els aspectes estrictament històrics, arqueològics i artístics, amb l’evolució de la vida de la comunitat, el creixement dels dominis del Monestir, i les circumstàncies atzaroses i dramàtiques de moments convulsos com en el cas de la Guerra del Francès, de la desamortització o de la Guerra Civil espanyola. Les característiques arquitectòniques de l’església, l’evolució constructiva dels dos pisos del claustre, les reminiscències romanes en alguna peça, la familiaritat dels elements escultòrics de l’església amb elements similars de l’antiga catedral romànica de Girona són objecte d’un estudi acurat i innovador amb preguntes adequades i respostes intel·ligents.

Sant Daniel ocupa un lloc central amb apartats dedicats a la llegenda, al culte a la devoció i també i molt singularment al sepulcre de Sant Daniel, una peça singular i una autèntica obra d’art encarregada per Ermessenda de Vilamarí a Aloi de Montbrai.

Les abadesses i l’abaciologi tenen un apartat destacat i els acompanyen les consideracions sobre les monges amb ofici, les dames benefactores, la figura ja esmentada d’Ermessenda de Vilamarí, la professió d’una monja al segle XVIII i la vida i el testimoni singulars de l’abadessa Caterina Torra que va deixar una petjada profunda i va ser abadessa del monestir des de 1960 durant més de quaranta anys.

Els masos de la Vall i els dominis del monestir ens ajuden a definir els vincles entre les successives dotacions des de la mateixa comtessa Ermessenda que cedí moltes de les seves possessions per a proveir el monestir d’un patrimoni.

Finalment, l’hostatgeria i les apostes més recents de la comunitat com l’acord amb la Fundació Ramon Noguera representen la culminació d’una política d’obertura que assegura uns lligams més estrets entre el monestir i la vall i la ciutat en el mateix moment que una Fundació promoguda i impulsada per la pròpia comunitat és la garantia del futur d’aquest conjunt que té el reconeixement de bé cultural d’interès nacional.

Subscriu-te per seguir llegint